Hola!!!
Pels que més o menys em coneixen, ja saben que de vegades actuo a sang calenta, si no, si llavors ja m'ho he pensat, em quedo estàtica.
D'aquí ve el no de "Blog sense pensar".
Aquest és el tercer blog que obro, els dos primers, ja sigui per vergonya, timidesa, o per que m'ho vaig repensar, ja no existeixen...
Si, parlo de vergonya i molts de vosaltres pensareu "desvergonyida!", quan em considero una persona força vergonyosa. M'importa el que certes persones puguin "pensar de mi", i qui digui el contrari, menteix! Altre cosa és que el que es pensi d'una persona, influeixi o no en la presa de decisions d'aquesta mateixa... fet que depèn de quin sigui el vincle amb el personatge que tingui el pensament, pot o no influenciar en les meves reaccions...
Quan dic timidesa, vinc a dir certa "prudència", i no pas generalista, ja que, de vegades, actuo en discreció o tot el contrari, amb certa "agresivitat" que us fa pensar que realment no sòc gens tímida, i encara menys discreta! Cal dir, que en "família", en confiança, tots aquests temes són deconeguts, però entre els "nou-coneguts", i depenent en quin àmbit, si que em posen l'etiqueta de "x".
Pensar-me les coses dues vegades?? Si!!! Ara SI!!! He comprovat que és millor, tot i que no ho faig sempre. Bàsicament ho faig quan les meves actuacions, poden afectar a tercers, sigui per bé o per malament... Serà que m'estic fent adulta??
Bé, confio en haver minvat la vostra "curiositat" vers el nom...
Fins aviat!!!
Susana
dijous, 31 de gener del 2008
dimarts, 29 de gener del 2008
Sant Jordi Desvalls
Tot tornant de Sant Jordi Desvalls, intentava fer memòria dels cops que havia visitat aquest poblet del Gironès. Gran desconegut, penso!! I tinc raó...
Una de les primeres vegades que el vaig visitar, va ser pel casament del meu germà gran... i el que és el casc antic, no ha pas variat gens del que era!!
Només d'entrar, a banda d'aparcar, buscava un lloc a on poder esmozar... el Local Social era tancat, i desprès de voltar sense cap mena de sentit pel poble, i no visualtizar cap establiment a on ofereixen la possibilitat al visitant ocasional d'entre setmana per poder minvar la gana, m'he adreçat al ja visualitzat local de la carretera...
En aquesta ocasió tampoc he notat gaire més moviment que el que pot generar els treballadors d'alguna obra, un parell de persones que segurament buscaven el que jo, i per la vestimenta possiblement fossin els empleats d'una entitat bancària que hi ha al poble, una farmàcia, l'ajuntament, al qual altre cop he fallat i no he entrat... res més. Bé, menteixo, coloms, gallines, alguna aspiradora, ...
Com he dit, he anat a esmorzar.
M'ha atès molt correctament una noieta extrangera. He comprovat com la mestressa se li adreçava en català, a més la noieta extrangera estava escribint el menú del dia en català!! M'ha agradat, si senyor, això és fer pais!!
Mentre esmorzava tornava a la memòria... tret de passar per la carretera, bàsicament travessant el vial del tren i en direcció a Verges, no recordava cap visita meva a St.Jordi... conèixer algú si que conec, i entre cometes, algun/a usuàri/a de l'EMDC, clients/es del local que regentavem a casa, la que havia esta dona del meu germà, i la seva família...
En acabat, he anat a l'escola, a comprovar com encuriosia als infants de l'escola amb la meva presència. Una Extranya!!! I ens vol fer fotos!! Quina emoció!!
He estat breu, molt breu, ja que no volia destorbar la tasca de les educadores de menjador...
Feia un migdia genial, i a la sala de mejador, entrava un sol fantàstic... ara a l'estiu no m'agradaria ser-hi!!
Aquesta escola és petitona, molt familiar... nens ben atesos, i no fan la sisena hora!!!
Adeu siau!!! Feu bondat!!! No feu enfadar a les educadores!! Bon profit i moltes gràcies!!!
Tot tornant, al cotxe, pensava... quina calma. Som en un mòn a part, i som veins a l'hora.
Sant Jordi Desvalls té molta extensió, petits nuclis a banda del nucli antic, projecció d'alguna urbanització... carretera ampliada... un bolet!!!
Una de les primeres vegades que el vaig visitar, va ser pel casament del meu germà gran... i el que és el casc antic, no ha pas variat gens del que era!!
Només d'entrar, a banda d'aparcar, buscava un lloc a on poder esmozar... el Local Social era tancat, i desprès de voltar sense cap mena de sentit pel poble, i no visualtizar cap establiment a on ofereixen la possibilitat al visitant ocasional d'entre setmana per poder minvar la gana, m'he adreçat al ja visualitzat local de la carretera...
En aquesta ocasió tampoc he notat gaire més moviment que el que pot generar els treballadors d'alguna obra, un parell de persones que segurament buscaven el que jo, i per la vestimenta possiblement fossin els empleats d'una entitat bancària que hi ha al poble, una farmàcia, l'ajuntament, al qual altre cop he fallat i no he entrat... res més. Bé, menteixo, coloms, gallines, alguna aspiradora, ...
Com he dit, he anat a esmorzar.
M'ha atès molt correctament una noieta extrangera. He comprovat com la mestressa se li adreçava en català, a més la noieta extrangera estava escribint el menú del dia en català!! M'ha agradat, si senyor, això és fer pais!!
Mentre esmorzava tornava a la memòria... tret de passar per la carretera, bàsicament travessant el vial del tren i en direcció a Verges, no recordava cap visita meva a St.Jordi... conèixer algú si que conec, i entre cometes, algun/a usuàri/a de l'EMDC, clients/es del local que regentavem a casa, la que havia esta dona del meu germà, i la seva família...
En acabat, he anat a l'escola, a comprovar com encuriosia als infants de l'escola amb la meva presència. Una Extranya!!! I ens vol fer fotos!! Quina emoció!!
He estat breu, molt breu, ja que no volia destorbar la tasca de les educadores de menjador...
Feia un migdia genial, i a la sala de mejador, entrava un sol fantàstic... ara a l'estiu no m'agradaria ser-hi!!
Aquesta escola és petitona, molt familiar... nens ben atesos, i no fan la sisena hora!!!
Adeu siau!!! Feu bondat!!! No feu enfadar a les educadores!! Bon profit i moltes gràcies!!!
Tot tornant, al cotxe, pensava... quina calma. Som en un mòn a part, i som veins a l'hora.
Sant Jordi Desvalls té molta extensió, petits nuclis a banda del nucli antic, projecció d'alguna urbanització... carretera ampliada... un bolet!!!
Aiguaviva
Hola!!
Aiguaviva és un poblet de l'extraradi de la Capital de la Comaca, és a dir de Girona.
Feia molts anys que no passejava per Aiguaviva, i una extranya sensació es va apoderar de mi. No era anyorança, si no un bell record del que podria haver significat per mi, si enlloc de triar un camí, n'hagués escollit l'altre! Però és la vida!
Tot passejant, ja que vaig arribar molt d'hora per poder dur a terme el que hi havia anat a fer, em vaig adonar del que s'havia convertit el poblet encantador que recordava... ciutat dormitori. Un dilluns al matí, només hi havien els obrers de les diferents obres, tant a les urbanitzacions com a la carretera, la farmàcia, i potser, cosa que no vaig comprovar, una mica d'activitat a l'ajuntament. Feia un dia espectacular, per passejar, per gaudir del sol de Gener... i si, se sentia la fressa d'alguna aspiradora dins alguna llar... però res.
Vaig decidir d'anar a trobar un lloc a on fer un café, i vaig descobrir el Bar de la Carretera, ca la Trini, algú em va comentar. Un establiment molt vell, amb una senyora de les d'abans darrera el taulell, a la qual, la visita d'una "extranya" com era jo, li va causar certa inriga. No vaig tenir cap problema en presentar-me, indicar-li què havia anat a fer... i vam acabar parlant de la vida, de cosetes potser trivials, però que parlen d'un mateix. Va arribar l'hora de marxar, ens vam acomiadar.
La segona visita va ser a la Farmàcia, i em va causar l'impressió que tampoc estàn acostumats a rebre gaires visites diàries, potser a la tarda, però al matí deu ser més inusual.
Sortint de la Farmàcia, vaig visualitzar la casa del que havia estat el Ferrer del Poble, casa que havia visitat molt anteriorment. Parlava per telèfon... i de cop i volta, goita´l!! El fill del ferrer, aquell que m'havi a fet "conèixer" l'Aiguaviva de fa 14 anys!! La que gairebé no reconeixia!! Va ser una grata sorpresa!! I suposo que per ell també... Desprès de fer-la petar, vam decidir de continuar fent el que havíem de fer, ell anar a dinar a casa dels pares, i jo cap a l'escola, a fer un parell de fotos. Ja ens veurem... fins la propera...
Una escola petitona, això si que és una enveja!! Tot i que crec que ja apliquen la sisena hora!! Quina aberració!!
Entrant a l'escola, no dona la sensació d'estar en un centre escolar. Hi ha pau, no gaire xibarri, ni corredisses, ni estrès... quin goig!!!
Per als infants del centre, jo era una molt extranya, i a més, els hi volia fer una foto!!! Vam ser breus, moltes gràcies, bon profit i fins un altre!!
Tot sortint, i amb la meva deformació d'ofici, em vaig topar amb un raconet de contenidors digner de fotografiar. Net i endreçat!
Vaig tornar a la feina pensant que a Aiguaviva, li sobra la carretera i que a les urbanitzacions que la voltegen, els hi manca vida, almenys entre setmana i al matí!!!
Queda pendent fer una visita en diferents moments, entre setmana a la tarda, dies festius a diferents hores...
Aiguaviva és un poblet de l'extraradi de la Capital de la Comaca, és a dir de Girona.
Feia molts anys que no passejava per Aiguaviva, i una extranya sensació es va apoderar de mi. No era anyorança, si no un bell record del que podria haver significat per mi, si enlloc de triar un camí, n'hagués escollit l'altre! Però és la vida!
Tot passejant, ja que vaig arribar molt d'hora per poder dur a terme el que hi havia anat a fer, em vaig adonar del que s'havia convertit el poblet encantador que recordava... ciutat dormitori. Un dilluns al matí, només hi havien els obrers de les diferents obres, tant a les urbanitzacions com a la carretera, la farmàcia, i potser, cosa que no vaig comprovar, una mica d'activitat a l'ajuntament. Feia un dia espectacular, per passejar, per gaudir del sol de Gener... i si, se sentia la fressa d'alguna aspiradora dins alguna llar... però res.
Vaig decidir d'anar a trobar un lloc a on fer un café, i vaig descobrir el Bar de la Carretera, ca la Trini, algú em va comentar. Un establiment molt vell, amb una senyora de les d'abans darrera el taulell, a la qual, la visita d'una "extranya" com era jo, li va causar certa inriga. No vaig tenir cap problema en presentar-me, indicar-li què havia anat a fer... i vam acabar parlant de la vida, de cosetes potser trivials, però que parlen d'un mateix. Va arribar l'hora de marxar, ens vam acomiadar.
La segona visita va ser a la Farmàcia, i em va causar l'impressió que tampoc estàn acostumats a rebre gaires visites diàries, potser a la tarda, però al matí deu ser més inusual.
Sortint de la Farmàcia, vaig visualitzar la casa del que havia estat el Ferrer del Poble, casa que havia visitat molt anteriorment. Parlava per telèfon... i de cop i volta, goita´l!! El fill del ferrer, aquell que m'havi a fet "conèixer" l'Aiguaviva de fa 14 anys!! La que gairebé no reconeixia!! Va ser una grata sorpresa!! I suposo que per ell també... Desprès de fer-la petar, vam decidir de continuar fent el que havíem de fer, ell anar a dinar a casa dels pares, i jo cap a l'escola, a fer un parell de fotos. Ja ens veurem... fins la propera...
Una escola petitona, això si que és una enveja!! Tot i que crec que ja apliquen la sisena hora!! Quina aberració!!
Entrant a l'escola, no dona la sensació d'estar en un centre escolar. Hi ha pau, no gaire xibarri, ni corredisses, ni estrès... quin goig!!!
Per als infants del centre, jo era una molt extranya, i a més, els hi volia fer una foto!!! Vam ser breus, moltes gràcies, bon profit i fins un altre!!
Tot sortint, i amb la meva deformació d'ofici, em vaig topar amb un raconet de contenidors digner de fotografiar. Net i endreçat!
Vaig tornar a la feina pensant que a Aiguaviva, li sobra la carretera i que a les urbanitzacions que la voltegen, els hi manca vida, almenys entre setmana i al matí!!!
Queda pendent fer una visita en diferents moments, entre setmana a la tarda, dies festius a diferents hores...
Impressions de passeig
Hola!!
Tot tornant d'una feina de les que m'encomanen, pensava en escriure. I pensava en què us podria oferir...
Degut precisament al fet d'haver de voltar, he pensat en escriure sobre el que he vist, sobre les impressions que el visitant es pot endur en visitar una població. Parlo del visitant eventual, com ara jo. Del que per un tema en concret es troba en un poblet de la Comarca del Gironès.
Així doncs, a veure què!!
Tot tornant d'una feina de les que m'encomanen, pensava en escriure. I pensava en què us podria oferir...
Degut precisament al fet d'haver de voltar, he pensat en escriure sobre el que he vist, sobre les impressions que el visitant es pot endur en visitar una població. Parlo del visitant eventual, com ara jo. Del que per un tema en concret es troba en un poblet de la Comarca del Gironès.
Així doncs, a veure què!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
