Avui m’han demanat perquè varem presentar-nos a les eleccions del 2007, separant-nos del grup que s’havia format amb intenció de fer de Celrà un referent territorial en participació, transparència, bona gestió…
No he volgut contestar, ja que fa temps que intento trobar Canals de comunicació, fins i tot de col·laboració amb el grup al qual pertany la persona que m’ha fet la pregunta, sense que aquests intents hagin donat fruits, simplement el silenci...
Per mi, tot va començar per una falta de comunicació, originària pel dia a dia atrafegat de tots i totes plegades.
Aquesta falta de comunicació, va originar discrepàncies no resoltes, malentesos i desconfiances entre uns i uns altres, creant un buit entre la manera d’entendre i fer d’uns i la manera d’entendre i fer d’uns altres.
Soc del parer que les discrepàncies, la varietat de criteris, són riquesa.
Hi ha discrepàncies que si tothom té interès en solucionar, són possibles de resoldre: parlant s’entén la gent.
Hi ha moments que la comunicació és nul·la, i cal buscar i treballar perquè no passi, i si perquè el dia a dia ens té tant ocupats, no ens permet trobar aquests canals de comunicació, la cosa no pot acabar bé.
La comunicació entre tots els membres d’una organització és vital pel bon funcionament d’aquesta.
Només amb una bona comunicació hi ha una bona entesa.
Només amb una bona comunicació hi ha la possibilitat de discutir creant riquesa en l’acord.
Només amb una bona comunicació, on tothom té la mateixa informació, tothom té la confiança en què l’altre o els altres no li estan amagant res.
Jo no vull trobar culpables, vull trobar solucions.
Vull poder confiar i discutir per arribar a un bon enteniment. Crec en les paraules i vull creure en totes les persones amb les que comparteixo viatge.
Al cap i a la fi, tots i totes, sembla ser, volem el millor pel que ens envolta amb més proximitat.
