Desprès de veure el programa 30 minuts de diumenge 4 de desembre, sento indignació.
Són paradoxes de la societat que hem creat tots plegats, on creiem que el nostre estat del benestar és això: malbaratament constant per una part de la població,mentre l’altra banda passa penúries.
No fa ni una setmana que es va dur a terme, i amb èxit, la campanya El Gran Recapte, què passa, com que ja “hem col·laborat” en pal·liar part, una molt petita, de la gana o necessitats alimentàries d’una part de la població que no arriba, ja podem descuidar-nos i anar a la nostra?
Aquesta societat està malalta, compra compulsivament, emplena congeladors, refrigeradors, el rebost amb “aliments” totalment innecessaris per llavors llençar-ne un 20%. Als menjadors comunitaris es llença menjar (es veu que pagar el cost del cobert, dona dret a llençar el menjar), a les grans superfícies, es llença menjar (tècniques de màrqueting)...
No és només en l’àmbit alimentari que anem passats de voltes, anem així en tot, no tenim ben entès el que vol dir estat del benestar: què consumeix una llar en corrent elèctric, en gas, en telèfon? És estrictament necessari, aquest consum desmesurat? Quina factura pagarem de tot plegat? I si entrem en l’àmbit dels consums de les nostres institucions... la cosa es dispara!
Ara si que veig, un cop més, que ho fem un capgirell, o noanempasbé!!
