dimecres, 30 de març del 2011

ICelrà

ICelrà presenta per les eleccions del 2011 un equip de 21 persones. Aquest fet no hauria de ser res estrany en un municipi com Celrà, però per mi és realment important pel simple fet que si aquestes eleccions presentem una llista tant potent, és gràcies a la suma de diferents factors que han fet un producte molt millorat. No nomenaré totes i cadascuna de les persones que ho han fet possible, és més, estic convençuda que si ara mateix llegeixen aquests 4 línees, sabran de qui parlo; així doncs, a tu: GRÀCIES!

dijous, 17 de març del 2011

No entenc res... !!!

Em varen educar amb la cultura de l’esforç, del treball constant, de la feina ben feta sempre; a fer-ho amb il·lusió, amb esperit de superació, amb positivitat, amb alegria; ho faig sense por a equivocar-me, amb ganes d’aprendre de tot i de tothom i amb tots els valors que m’han inculcat.

Avui, parlant amb una companya m’ha fet aquesta reflexió: “no entenc res!! Ara entenc el meu pare, quan em deia “no entenc res””

Quanta raó tenia el pare de la meva companya,i quanta raó té la meva companya amb la seva (meva, teva) reflexió!!

diumenge, 13 de març del 2011

Un Somriure...

Avui, ahir, l’altre dia, demà... aquests dies des que m’aixeco al matí fins que vaig a dormir, passejant pel carrer, conduint, fent el cafè a la cafeteria, fins i tot a la cua del súper, somric!!
La gent deu pensar que sóc beneita, i l’altre dia, un conegut em va preguntar perquè somreia tant, i és que tinc motius per estar contenta i mostrar-ho; i ara, avui, més que mai.
No és pas que tot, tot i tot em vagi d’allò més bé, hi ha cosetes que serien millorables, però només sé veure la part positiva de tot plegat.
Hi ha moments en què sento “canguelis”, i és que amb 4 anys hem pres plena consciència de quin és l’abast de responsabilitat de tot plegat. També sóc conscient de que un excés d’optimisme, tampoc pot ser positiu... però el que s’ha aconseguit en 4 anys a l’ombra, és molt.
En aquests moments on hi ha un desencís generalitzat vers la política, que un grup força nombrós de persones apostin per dedicar part del seu valuós temps per un projecte de poble, és tot un què. Mai no podré agrair a totes les persones que han fet possible que avui d’altres, i jo, estiguem tant recolzats com ens sentim. I el bo de tot plegat, és que aquest nombre de persones que han fet possible això, cada com és més nombrós.
I és que una altra manera de fer, amb una altre mirada, és possible!!