PLEGAR, DECIDIR, FER EL PAS…

Hi ha moments en que una ha de prendre decisions del seu projecte de vida. I aquest és el meu cas. La meva decisió de renúncia al càrrec de regidora és purament per motius personals i laborals.

Fa uns dies vaig llegir la carta d’una companya de partit on enunciava la seva decisió de plegar desprès de 10 anys al servei públic… desprès de posar-me en contacte amb ella,  em va encoratjar a fer el que ara faig: fer el pas i posar data a la meva renuncia com a Regidora de l’Ajuntament de Celrà, tancant així una etapa de més de 10 anys…

Han estat 10 anys d’aprenentatges, de coneixences, d’amistats, de confidències, de nervis, de silencis… 10 anys ben farcits dels que m’emporto un bon regust de boca: m’ha agradat, sí.

Tot va començar amb la trucada de la Marta Faixedas a casa… va continuar amb un grup de persones engrescades a canviar les maneres de governar Celrà, i, desprès d’estar 4 anys a l’oposició durant la legislatura 2007/2011, gràcies als resultats de les eleccions del 2011,  ho vàrem aconseguir governant Celrà, amb coalició, la legislatura 2011/2015.

La força de la gent, la seva il·lusió, la necessitat del canvi… em varen impulsar a implicar-me en la gestió municipal, i crec que ho hem fet bé, segurament amb alguna puntualització donat que no som perfectes. De les àrees que vaig gestionar, destaco PROMOCIÓ ECONÒMICA, doncs és un referent territorial pel volum de feina feta, n’és un exemple  el PROJECTE TER-GAVARRES, que pretén donar valor al patrimoni intangible del nostre territori, cosa que s’està aconseguint. Era i és un dels punts del nostre eix principal: què tenim? I projectar què volem per Celrà pels propers 20 anys (això ja ho dèiem  al 2007…)

He après molt d’aquesta experiència. I he après de tots i cada un dels companys del grup municipal d’ICelrà i dels que han estat companys de legislatura, i dels que han estat a l’oposició i que ara compartim amb ells aquest bando.

Puc dir, que he treballat Durant l’anterior legislatura amb 2 grans regidors, en Gerard I en Magno, i ara, amb tres grans regidors, en Jordi, l’Enric i en Gerard, tots ells per a mi uns grans savis.
Per a mi, sou unes grans persones, amb majúscules. Us agraeixo, -i ja ho sabeu- la vostra comprensió i respecte en la meva decisió. Sabeu que teniu, en mi, un recolzament incondicional quan us calgui. Trobaré a faltar els bons moments de debat i de treball junts. En els que mai ens ha faltat una nota de bon humor. 

Agrair a tot el personal de l’Ajuntament la facilitat que m’han mostrat cada cop que he vingut amb alguna idea esbogerrada, la paciència amb la qual me l’han o tret del cap o moldejar-la per fer-la factible i viable. Un agraïment molt especial i amb molta estima als tècnics de promoció econòmica per convertir en realitat part dels meus somnis... 

Agrair als qui han estat companys de camí, primer a la oposició amb en Dani, i desprès governant plegats: Dani, Pitu, Meritxell, Júlia i persones del seu entorn que varen col·laborar en el projecte de governança, destacant el paper de l’Anton en comunicació,  i la Natàlia en temes d’igualtat.

Als companys de Convergència, David i Irina en aquests moments, i en Berto i la Neus anteriorment, amb els qui hem compartit moments de confidències... gràcies.

I com no, i encara que em repeteixi, agrair als companys de grup municipal ICELRÀ, als que han estat regidors: Isabel, Glòria, Marta… destacant el paper d’en Gerard, a qui li he d’agrair la seva generositat, pel seu saber estar, pel seu suport en moments complicats, per la seva enteresa, la seva confiança… i sobretot, la seva resistència (dies enrere recordàvem la nostra etapa a la oposició, on es va treballar amb la idea de canviar i col·laborar des de la oposició, preparant mega projectes súper currats (hidrogen, anella verda, skiline a la carretera Palamós, recuperació de camins, nova estació de trens a Celrà, biomassa, carbó actiu a la potabilitzadora, torre Desvern, carregador de les mines del nen Jesús,…) i que segur que varen acabar a les escombraries de qui governava en aquells moments)

A l’Eugeni, pel seu acompanyament  i suport sempre, sempre, destacant la seva feina en matèria de comunicació interna durant  l’etapa 2011-2015, sense que fos regidor.

A en Magno, a qui vaig “pescar” (literalment) pels carrers de Celrà i la seva resposta sempre va ser positiva…

Als regidors actuals: en Jordi i l’Enric, sempre disposats.

Als companys del grup municipal que no han estat regidors, però que sempre hi han estat, oferint-nos suport, assessorant-nos, col·laborant en moltes activitats del grup i municipals. Gràcies per haver pogut compartir pensaments i il•lusió amb tota la gent que vam preparar el projecte d’icelrà. Sempre hi han estat, sempre hi són i tinc la certesa que sempre hi seran

Faig  una esmenta especial per les parelles i famílies dels companys que han estat o son regidors/es o s’han implicat d’alguna manera en el projecte, són moltes les reunions i trobades que s’han fet al llarg d’aquests més de 10 anys... sóc conscient del temps familiar que els he robat: GRÀCIES!

Vull donar molts ànims a la persona que agafarà el relleu, en breu se sabrà el seu nom. Ell/a sap que estic molt contenta que sigui el relleu, més sabent que ho fa amb il•lusió i moltes ganes. Tal com li he dit, entra en una etapa d’aprenentatge fascinant… de fet, la política municipal és fascinant…

Són moltes les persones que no he anomenat, però a les que he de donar les gràcies per ser-hi, els que han estat al nostre costat i als que no, ja que ens han fet veure altres perspectives, perquè cal mirar Celrà amb una altra mirada... sobretot, agraïr a totes les persones que han confiat en algun moment les seves preocupacions perquè fossin exposades a l’equip de govern i trobar-ne solució. Gràcies per la vostra confiança. Hem fet el que calia: representar-vos i treballar per intentar millorar la vida al poble.

Gràcies a tots he pogut treballar en un projecte comú: Celrà, governar amb una altre mirada és possible. Ha estat una tasca molt gratificant. He compartit amb tots els companys del grup municipal d’ICELRÀ una manera de fer des de la il•lusió i les ganes, des de la transparència, la comunicació, la cohesió, el respecte, la llibertat, i el saber escoltar…I sempre pensant en la gent del poble.  

GRÀCIES...

Decidir no és fàcil, i qui digui el contrari, és que no decideix sovint.

Fa un parell de mesos varem prendre el que és una de les decisions més difícils que mai hem pres: tancar l’Empresa. En el nostre recorregut empresarial, hem tancat dos o tres, hem venut alguna, però la diferencia aquest cop, és que es tracta de l’Empresa Mare, la principal, la que ens donava per viure des de sempre, la resta, eren “aventuretes” que fèiem i, en alguns casos van sortir bé, i en d’altres no tant bé.

El procés fins arribar a la presa de la decisió, ha estat desgastador, però el que ens ve ara, té tota la pinta de ser devastador.

La incertesa de què passarà i quan, amb què i com, és el nostre dia a dia actual. Un autònom que decideix tancar perquè no pot més, perquè el mercat està esgotat i el finançament gens garantit, es transforma en una persona molt vulnerable. Resulta que encara que tanquis, has de continuar pagant els teus autònoms i no pots buscar feina fins que hagi acabat tot el procés de tancament, i què passa si no tens cap altra mena d’ingressos? Què passa si no tens cap raconet? I si no tens xarxa familiar?

És agradable comprovar que tenim un entorn que ens és favorable, la resposta ha estat genial, comprovar que tens bons amics, una gran xarxa de coneguts i, sobretot, una gran família, és el nostre millor regal d’aquests temps. Ja sabem que res no és fortuït, i que en part ve motivat pel nostre tarannà al llarg dels anys: sempre disposats, sempre a disposar.

Sabem que, malgrat les dificultats, ens en sortirem. Caldrà nedar contra corrent, però ja en som de mena, per tant, no ens vindrà de nou!

D’aquí uns dies deixarem enrere un 2013 de canvis, i ens espera el 2014, som-hi!!

Alcaldia de Celrà: Pacte de Govern ICelrà-CUP

Com aquell qui res... ja han passat 2 anys!! Sí, ja han passat dos anys d'aquell dissabte 11 de juny en que en un Ple Extraordinari, varem aconseguir fer un gir en les maneres de fer a Celrà. Aquell dissabte varem escollir en Dani Cornellà, de la CUP, com Alcalde. Era el primer dels acords del Pacte de Govern que varem signar la gent d'ICelrà amb la CUP el dijous 9 de juny del 2011.
Fent balanç de com està anant tot, només podem dir que és fantàstic treballar les dues agrupacions com fem.  Tots 6 regidors i un munt de col.laboradors d'amdues agrupacions, i altres persones que no formant part de cap de les dues, se'ns han acostat, treballem estretament per fer nous projectes i mantenir els que hi ha.
Treballem sense límits pel que fa a les àrees, cadascú té les seves però no ens fa res treballar en projectes d'altres o que algú treballi en les nostres...
Treballem amb confiança, i això sí que no té preu!!
Avui serà un gran dia, sí, com aquell 11 de juny en què varem escollir nou alcalde, obrint l'Ajuntament a la ciutadania, avessat a escoltar totes les propostes, vinguin d'on vinguin, valorar tots els projectes i els diferents punts de vista!
Gràcies a totes les persones que ho esteu fent possible, sense etiquetes, gràcies!!!

L'Ajuntament aprova l'adjudicació del servei de recollida selectiva de residus del municipi

Dins el procés d'implantació del model porta a porta, el ple de març de l'Ajuntament de Celrà ha aprovat adjudicar el servei de recollida selectiva de residus al centre especial de treball Tirgi, amb seu al municipi. L'equip de govern, format per iCelrà i la CUP, explica en el comunicat següent les raons per les quals va decidir introduir la clàusula social en el procés de contractació.

En el ple ordinari de març de l'Ajuntament de Celrà, celebrat el dimarts dia 12, s'ha aprovat l'adjudicació del contracte, amb centre especial de treball (CET), del servei de recollida selectiva de residus municipals de Celrà. L'equip de govern (CUP i iCelrà) va votar a favor de l'adjudicació, l'Entesa es va abstenir i CiU va votar-hi en contra. Aquesta adjudicació forma part del procés d'implantació del servei de recollida selectiva d'escombraries porta a porta que culminarà a final d'abril. La proposta de licitació es va aprovar al ple de desembre passat i només una empresa que complís els requisits s'ha presentat a concurs.

Un cop conclòs el procediment i valorats els diversos criteris d'adjudicació, s'ha atorgat l'explotació del servei al centre especial de treball Tècniques de Recuperació del Gironès (TIRGI), amb seu a Celrà. TIRGI, que gestiona la Deixalleria del Consell Comarcal del Gironès ubicada al nostre municipi, és una entitat privada d'iniciativa social, sense ànim de lucre, per a la integració laboral i social de persones en risc d'exclusió.

Un cop resolta la licitació, l'equip de govern de l'Ajuntament de Celrà vol manifestar que la decisió d'introduir la clàusula social per la qual es restringia l'adjudicació del contracte a centres especials de treball es va adoptar en plena consonància amb els posicionaments de l'actual govern municipal i va obeir bàsicament a dues raons: d'una banda, promoure l'ocupació de persones amb dificultats particulars d'inserció en el mercat laboral, i de l'altra, impedir que l'adjudicació del servei acabés a mans d'una empresa amb nul·la sensibilitat ambiental, laboral i social.

Sense voluntat de generalitzar, no és cap secret que grans empreses sovint engreixades durant els anys del boom de la construcció, i també sovint amb seu central a Madrid, han estat diversificant la seva activitat cap a altres sectors amb possibilitats de mercat. Un d'aquests sectors és la recollida d'escombraries, que s'ha convertit en un negoci on es mouen grans quantitats de diners, un caldo de cultiu idoni per a pràctiques impròpies al límit o més enllà de la legalitat que freqüentment i malauradament disposen de la connivència de polítics amb pocs escrúpols.

Aquestes empreses opten sistemàticament a totes les licitacions en què tenen ocasió de participar, en ocasions impugnen les adjudicacions per fer-se amb noves concessions, o incompleixen les clàusules estipulades, i obtenen sucosos beneficis que mai no reverteixen en les administracions locals; però disposen de prou recursos per actuar amb relativa impunitat, i qui acaba perjudicat en darrer terme sempre és l'usuari final, la ciutadania.

L'actual govern del municipi té prou coneixement d'aquesta mena de conductes, que d'altra banda estan a l'ordre del dia, per no voler posar en perill la qualitat del servei de recollida d'escombraries i va decidir acollir-se a les oportunitats que proporciona la legislació (Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives; Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic) per tenir en compte criteris de sostenibilitat social davant d'altres factors.

Fetes aquestes consideracions, i amb el benentès que tant el plec de clàusules com el procediment i resolució del concurs s'han ajustat totalment a la legalitat i estan a disposició del públic, l'equip de govern no oculta la seva satisfacció pel fet que una entitat d'iniciativa social amb seu a Celrà hagi estat la guanyadora del concurs, i espera, un cop adjudicat el servei, que l'activitat econòmica i l'ocupació es generin en el municipi i beneficiïn prioritàriament el mateix municipi.

Més optimista que mai!!

Així és el meu moment actual, amb més optimisme que mai!

Com podeu veure, fa molts mesos que no toco el blog.

Motiu? Enfeinada, molt enfeinada!

Perquè? Doncs perquè vaig prendre una decisió important, la de tornar a l’empresa familiar per afrontar tots plegats aquests moments un pèl complicats, en què no només fan falta dues mans més per treballar, per dedicar-hi hores i més hores, sinó que també fa falta que tots anem a una, que tots siguem conscients que l’estat d’ànim d’un o de l’altre, té un motiu i necessita que seu entorn més íntim el comprengui i l’animi.

Feia respecte treballar amb la parella, per allò de voler separar i no barrejar, però ara més que mai, estic convençuda que és una de les millors decisions que he pres, estic contenta i això es trasllada al meu entorn.

Ens venen temps difícils, temps en què haurem de treballar de valent, però res no em fa por ja que si una cosa em varen ensenyar de petita a casa, és que si vols quelcom, has de treballar, treballar i treballar, sense defallir mai, sense rendir-se i, quan quasi ho tens aconseguit, continuar treballant, treballant igual o més que el primer dia.

Estic en un estat d’optimisme pur ja que sé que malgrat no saber què ens espera, no saber què pot passar, sé que ens en sortirem perquè tenim el que molta gent ha perdut: il·lusió, esperança, empenta, ganes d’avançar endavant...

Un estiu atípic!

Uff... per moltes cosetes! Nomeno les 3 causes principals!
La compra de la nova empresa i l'inici de la seva activitat al juny, ens ha fet estar més pendents del que és normal. Què és normal per nosaltres? endur-nos l'ordinador, els telèfons i estar "connectats" on sigui, disposats pel que convingui, i si s'ha d'anar a visitar un client un diumenge d'estiu, doncs s'hi va!! El campionat d'Espanya de GAF (on la filla mitjana de casa hi ha participat enduent-se una medalla d'or) i els entrenaments fins la primera setmana d'agost, també han influït en la poca mobilitat. I la meva aventura laboral al mòn social, realitzant una suplència de les vacances d'estiu de part del personal d'una entitat, també ha tingut a veure!
Tot plegat, ha fet que aquest estiu no ens instal.lessim a l'Escala, tal com veníem fent des de fa més de 12 anys, però el balanç que en faig és totalment positiu! No cal recordar que estem en ple procés educatiu de les dues petites de casa, i en ple procés expansiu del gran, i, si vols fer una bona feina, cal predicar amb l'exemple!
Tots tres han viscut un estiu atípic, sí, però tampoc no han parat de realitzar les activitats que han escollit per gaudir del seu temps, aprenent que no sempre es pot fer el que a un/a li ve de gust i que cal esforçar-se al màxim per millorar i arribar on es vol arribar.
Sempre endavant, treballant pel futur i contenta del que he fet i après del passat.

8 de març DONES AMB TOTS ELS DRETS!

Enguany fa 101 anys de la primera commemoració del 8 de març com a Dia internacional de les Dones.

Una data d’homenatge i reivindicació al moviment a favor dels drets de les dones que ens permet manifestar

les desigualtats encara existents actualment. Fa més d’un segle que aquest dia reivindiquem la igualtat

dels drets entre homes i dones i, és ben cert, que hem avançat, però encara no hem assolit i estem lluny de

l’objectiu de la plena igualtat, perquè una cosa són els drets legals i una altra de ben diferent, els assolits.

Un any més des d’Esquerra Republicana de Catalunya i les JERC us volem animar a participar en totes les

mobilitzacions i actes arreu del territori i a continuar lluitant pels drets de totes les dones.

Avui, l’actual context de crisi provocat per la manca de control dels mercats financers i la recent reforma

laboral imposada pel govern espanyol suposa, a la pràctica, un clar retrocés en els drets i condicions laborals

de la ciutadania, i molt especialment de les dones, conquerits durant anys de lluita i reivindicació. Dins

el paquet de mesures proposades des dels governs actuals contra la crisi, la reforma laboral serà aquella

que més incidència tindrà sobre els drets dels i les treballadores i afectarà, concretament, a les possibilitats

de promoció professional de les dones. Tampoc s’ha tingut en compte fins a quin punt aquestes mesures

podien afectar les dones; el Govern no ha valorat, d’entrada, l’impacte que podien tenir des d’una

perspectiva de gènere, malgrat la seva obligatorietat. Aquesta reforma no garanteix tampoc l’obligatorietat

de posar en marxa els plans d’igualtat a les empreses. La reforma laboral representa un pas enrere en els

drets de les dones.

Altres mesures com la congelació del salari mínim i la reforma de l’IRPF pot provocar una disminució de

la independència econòmica de les dones, ja que són aquelles que menys salari de mitjana tenen, i a més

pateixen una discriminació salarial del 22% per realitzar la mateixa feina que els homes. Tanmateix, la baixada

de salaris està estretament lligada amb la disminució de la pensió i en conseqüència abocarà a les

dones, encara més, a la l’exclusió i a la pobresa.

La congelació de les plantilles del sector públic perjudica especialment les dones perquè són les que ocupen

molts d’aquests llocs, especialment a la sanitat i l’educació, on les retallades han estat més severes i

ara s’obre la porta a la privatització dels serveis públics.

El fet de promoure el treball assalariat a temps parcial, la disminució la despesa social, la manca de polítiques

adreçades a afavorir la conciliació personal, laboral i familiar conjuntament amb la poca coresponsabilitat

dels homes, provocarà una divisió encara més gran del treball. En aquesta situació, es reafirmen

els esquemes tradicionals patriarcals encara vigents a les nostres societats. Les dones seran les que més

patiran aquests canvis: l’atur de llarga durada, el retorn a la inactivitat estructural i de nou, la càrrega de

la majoria de les tasques reproductives de la llar, de les quals encara avui, la societat, no ha estat capaç de

distribuir de manera igual entre homes i dones.

És per tot això que les dones i els homes de d’Esquerra Republicana de Catalunya i les JERC volem fer que

aquest 8 de març, dia en que la reforma laboral inicia el procés de convalidació al Congrés, ens mobilitzem

arreu dels Països Catalans per reclamar que no podem fer ni un pas enrere en els drets aconseguits

aquest segle de lluita i que volem ser dones amb tots els drets!

8 de març de 2012