diumenge, 9 de desembre del 2012

Més optimista que mai!!


Així és el meu moment actual, amb més optimisme que mai!
Com podeu veure, fa molts mesos que no toco el blog.
Motiu? Enfeinada, molt enfeinada!
Perquè? Doncs perquè vaig prendre una decisió important, la de tornar a l’empresa familiar per afrontar tots plegats aquests moments un pèl complicats, en què no només fan falta dues mans més per treballar, per dedicar-hi hores i més hores, sinó que també fa falta que tots anem a una, que tots siguem conscients que l’estat d’ànim d’un o de l’altre, té un motiu i necessita que seu entorn més íntim el comprengui i l’animi.
Feia respecte treballar amb la parella, per allò de voler separar i no barrejar, però ara més que mai, estic convençuda que és una de les millors decisions que he pres, estic contenta i això es trasllada al meu entorn.
Ens venen temps difícils, temps en què haurem de treballar de valent, però res no em fa por ja que si una cosa em varen ensenyar de petita a casa, és que si vols quelcom, has de treballar, treballar i treballar, sense defallir mai, sense rendir-se i, quan quasi ho tens aconseguit, continuar treballant, treballant igual o més que el primer dia.
Estic en un estat d’optimisme pur ja que sé que malgrat no saber què ens espera, no saber què pot passar, sé que ens en sortirem perquè tenim el que molta gent ha perdut: il·lusió, esperança, empenta, ganes d’avançar endavant...

dimecres, 29 d’agost del 2012

Un estiu atípic!

Uff... per moltes cosetes! Nomeno les 3 causes principals!
La compra de la nova empresa i l'inici de la seva activitat al juny, ens ha fet estar més pendents del que és normal. Què és normal per nosaltres? endur-nos l'ordinador, els telèfons i estar "connectats" on sigui, disposats pel que convingui, i si s'ha d'anar a visitar un client un diumenge d'estiu, doncs s'hi va!! El campionat d'Espanya de GAF (on la filla mitjana de casa hi ha participat enduent-se una medalla d'or) i els entrenaments fins la primera setmana d'agost, també han influït en la poca mobilitat. I la meva aventura laboral al mòn social, realitzant una suplència de les vacances d'estiu de part del personal d'una entitat, també ha tingut a veure!
Tot plegat, ha fet que aquest estiu no ens instal.lessim a l'Escala, tal com veníem fent des de fa més de 12 anys, però el balanç que en faig és totalment positiu! No cal recordar que estem en ple procés educatiu de les dues petites de casa, i en ple procés expansiu del gran, i, si vols fer una bona feina, cal predicar amb l'exemple!
Tots tres han viscut un estiu atípic, sí, però tampoc no han parat de realitzar les activitats que han escollit per gaudir del seu temps, aprenent que no sempre es pot fer el que a un/a li ve de gust i que cal esforçar-se al màxim per millorar i arribar on es vol arribar.
Sempre endavant, treballant pel futur i contenta del que he fet i après del passat.

dijous, 8 de març del 2012

8 de març DONES AMB TOTS ELS DRETS!

Enguany fa 101 anys de la primera commemoració del 8 de març com a Dia internacional de les Dones.
Una data d’homenatge i reivindicació al moviment a favor dels drets de les dones que ens permet manifestar
les desigualtats encara existents actualment. Fa més d’un segle que aquest dia reivindiquem la igualtat
dels drets entre homes i dones i, és ben cert, que hem avançat, però encara no hem assolit i estem lluny de
l’objectiu de la plena igualtat, perquè una cosa són els drets legals i una altra de ben diferent, els assolits.
Un any més des d’Esquerra Republicana de Catalunya i les JERC us volem animar a participar en totes les
mobilitzacions i actes arreu del territori i a continuar lluitant pels drets de totes les dones.
Avui, l’actual context de crisi provocat per la manca de control dels mercats financers i la recent reforma
laboral imposada pel govern espanyol suposa, a la pràctica, un clar retrocés en els drets i condicions laborals
de la ciutadania, i molt especialment de les dones, conquerits durant anys de lluita i reivindicació. Dins
el paquet de mesures proposades des dels governs actuals contra la crisi, la reforma laboral serà aquella
que més incidència tindrà sobre els drets dels i les treballadores i afectarà, concretament, a les possibilitats
de promoció professional de les dones. Tampoc s’ha tingut en compte fins a quin punt aquestes mesures
podien afectar les dones; el Govern no ha valorat, d’entrada, l’impacte que podien tenir des d’una
perspectiva de gènere, malgrat la seva obligatorietat. Aquesta reforma no garanteix tampoc l’obligatorietat
de posar en marxa els plans d’igualtat a les empreses. La reforma laboral representa un pas enrere en els
drets de les dones.
Altres mesures com la congelació del salari mínim i la reforma de l’IRPF pot provocar una disminució de
la independència econòmica de les dones, ja que són aquelles que menys salari de mitjana tenen, i a més
pateixen una discriminació salarial del 22% per realitzar la mateixa feina que els homes. Tanmateix, la baixada
de salaris està estretament lligada amb la disminució de la pensió i en conseqüència abocarà a les
dones, encara més, a la l’exclusió i a la pobresa.
La congelació de les plantilles del sector públic perjudica especialment les dones perquè són les que ocupen
molts d’aquests llocs, especialment a la sanitat i l’educació, on les retallades han estat més severes i
ara s’obre la porta a la privatització dels serveis públics.
El fet de promoure el treball assalariat a temps parcial, la disminució la despesa social, la manca de polítiques
adreçades a afavorir la conciliació personal, laboral i familiar conjuntament amb la poca coresponsabilitat
dels homes, provocarà una divisió encara més gran del treball. En aquesta situació, es reafirmen
els esquemes tradicionals patriarcals encara vigents a les nostres societats. Les dones seran les que més
patiran aquests canvis: l’atur de llarga durada, el retorn a la inactivitat estructural i de nou, la càrrega de
la majoria de les tasques reproductives de la llar, de les quals encara avui, la societat, no ha estat capaç de
distribuir de manera igual entre homes i dones.
És per tot això que les dones i els homes de d’Esquerra Republicana de Catalunya i les JERC volem fer que
aquest 8 de març, dia en que la reforma laboral inicia el procés de convalidació al Congrés, ens mobilitzem
arreu dels Països Catalans per reclamar que no podem fer ni un pas enrere en els drets aconseguits
aquest segle de lluita i que volem ser dones amb tots els drets!
8 de març de 2012

dimarts, 24 de gener del 2012

Al costat del Comerç

Avui he assistit (com a regidora) a una reunió al Consell Comarcal, on (teòricament) s'han convocat tots els ajuntaments i totes les associacions de comerciants dels municipis de la comarca, per tal d'iniciar el procés de la creació d'una Federació de Comerç Comarcal, 27 municipis i unes 30 associacions. Si descomptem la Capital de la Comarca, Girona, i les seves associacions, avui hauríem d'haver estat 26 municipis i unes 8-11 associacions, ja que s'ha decidit que Girona va a part.

He trobat a faltar molta gent, ja que només érem representants polítics de 2 ajuntaments (un d’ells Celrà), tècnics de 2 Ajuntaments (una de Celrà) i una (sí, només una!) representant d’una Associació de Comerciants, en aquest cas també de Celrà.

Hi havia representació del Consell i de PIMEC.

Des de PIMEC ens han explicat l'experiència de la Selva Interior, on la Federació de Comerciants acull més de 12 municipis amb llurs associacions, amb un total de més de 600 comerços, i que el que els hi agradaria seria exportar el què s'ha fet allà, tot i que ajustant-lo al territori i al QUÈ TENIM.

Des del Consell ens han fet saber que aquest seria el gran projecte de l’àrea de Promoció Econòmica.

En una primera instància, i sempre i quan hi hagi el suficient quòrum d’associacions (mínim 3), es tractaria de fer una mena de banc/intercanvi d’experiències, amb trobades periòdiques. I més endavant, i depenent de la consolidació del grup, es podria proposar la creació de la Federació de Comerç Comarcal.

El planteig de que s’ha d’estar al costat del comerç, que és el que aporta riquesa (en tots els àmbits) al municipi i al territori, s’ajusta totalment a la nostra manera de pensar, per tant, des de Celrà, i si des de l’Associació de Comerciants del municipi s’hi volen afegir, donarem tot el suport que ens sigui possible per aconseguir avançar en el projecte.