Fa un parell de mesos varem prendre el que és
una de les decisions més difícils que mai hem pres: tancar l’Empresa. En el
nostre recorregut empresarial, hem tancat dos o tres, hem venut alguna, però la
diferencia aquest cop, és que es tracta de l’Empresa Mare, la principal, la que
ens donava per viure des de sempre, la resta, eren “aventuretes” que fèiem i,
en alguns casos van sortir bé, i en d’altres no tant bé.
El procés fins arribar a la presa de la
decisió, ha estat desgastador, però el que ens ve ara, té tota la pinta de ser
devastador.
La incertesa de què passarà i quan, amb què i
com, és el nostre dia a dia actual. Un autònom que decideix tancar perquè no
pot més, perquè el mercat està esgotat i el finançament gens garantit, es
transforma en una persona molt vulnerable. Resulta que encara que tanquis, has
de continuar pagant els teus autònoms i no pots buscar feina fins que hagi
acabat tot el procés de tancament, i què passa si no tens cap altra mena
d’ingressos? Què passa si no tens cap raconet? I si no tens xarxa familiar?
És agradable comprovar que tenim un entorn que
ens és favorable, la resposta ha estat genial, comprovar que tens bons amics,
una gran xarxa de coneguts i, sobretot, una gran família, és el nostre millor
regal d’aquests temps. Ja sabem que res no és fortuït, i que en part ve motivat
pel nostre tarannà al llarg dels anys: sempre disposats, sempre a disposar.
Sabem que, malgrat les dificultats, ens en
sortirem. Caldrà nedar contra corrent, però ja en som de mena, per tant, no ens
vindrà de nou!
D’aquí uns dies deixarem enrere un 2013 de
canvis, i ens espera el 2014, som-hi!!