Quasi en acabar la setmana, me n’adono que cada dia soc més conscient del que succeeix cada dia al nostre entorn, (serà que vaig madurant...)
Fa 2 anys, per la Diada de Sant Jordi, tot voltant per la Rambla de Girona, vaig observar com diferents entitats emetien, cadascuna amb el seu llenguatge el mateix missatge: Llibertat per Catalunya.
Aquest any, en el mateix context, fent balanç amb un company, ahir varem qüestionar si som o no conscients del moment històric que la societat està provocant, vaja, el que estem provocant. La gent vol (volem) quelcom millor, i aquest “quelcom” és un pensament, un desig comú.
Se que serem capaços/es...
dissabte, 24 d’abril del 2010
divendres, 16 d’abril del 2010
UN DIA QUALSEVOL…
Si, avui ha estat un dia qualsevol, un d’aquells que tot ha transcorregut amb normalitat, sense cap fet destacable…
Com quasi cada dia, m’he llevat abans de les 7, he estès la roba de la rentadora que vaig programar ahir al vespre, he recollit la que vaig estendre ahir al vespre, n’he engegat una altra, he tret el gos... i s’han fet les 7!!
La Mireia havia d’estudiar i acabar d’enllestir alguna feina per l’escola, no disposa de més hores, i l’he despertada a les 7. Despertar una criatura d’11 anys a les 7 del matí per fer deures, comporta que hi has de ser per donar-li suport, no només de coneixements, si no que també moral, així que mentre feia els pocs deures que li quedaven, jo he aprofitat per trastejar entre les seves maletes, preparant els esmorzars escolars, signant controls, repassant paperassa amb informacions vàries, preparar-los la roba i les bosses de les activitats extraescolars del dia...i s’han fet les 8!!
Hora d’esmorzar, despertar suaument la Meritxell... airejar les habitacions, fer els llits, són les 8:30!!
Rentar-se dents, empolainar-se, mentre estenia la roba de la darrera la rentadora, recollia la paradeta de l’esmorzar, posava aigua i menjar al gos, al gat, al conill... són les 8:45!!
Hora de marxar cap a l’escola: claus en mà, bolso, jaquetes, maletes escolars, tot llest? Si, berenar preparat amb les bosses de les activitats de la tarda enllestides, tot tancat... ja podem marxar!!
Intento inculcar la importància d’arribar d’hora als llocs, així que són les 8:50 quan sortim del garatge de casa direcció l’escola, són les 8:53 quan fem la 1a paradeta i baixen les nenes: fins a les 5 mama!!
Continuo fins a Salt, on tot transcorre amb la mateixa normalitat habitual... són les 3... potser que anem per plegar, no? Marxa el cap, marxa alguna administrativa, marxa tothom... i me’n recordo que hi ha reunió a la tarda, així que obro el correu per recuperar l’ordre del dia, i ja m’embolico a contestar-ne d’altres. També em dona per entrar al feisbuc, i llegeixo alguna coseta que no fa bona pinta, contesto que vull saber... ja m’ho faran arribar... ui!! Són les 3:45!!! i he de tornar a Celrà, dinar, recollir les nenes... però abans he de passar a recollir la carn!!
Són les 4:15 quan arribo a casa carregada amb la compra, sort que sempre hi ha quelcom cuinat a la nevera, avui espaguetis a la cabronara i un parell de taronges faran el fet. El gos reclama sortir, però avui s’ha de conformar amb sortir al pati a respirar aire fresc...
Són les 4:40, fem memòria: dur les nenes a llurs activitats, reunió, i...ui, i Sopar amb en Tresserres!!! Què hi ha a casa per sopar? Ostres, i en Josep té la mare ingressada... va, enllestir una mica el sopar no em costa res... fet!!
Són les 4:55, el sopar està mig enllestit: les patates pelades i tallades per que siguin fregides en un momentet, la carn a la nevera, l’amanida només cal amanir-la... avui es lleparan els dits!!
Bosses i berenar, i cap a buscar les nenes!!
Duem la Mireia cap el Salt Gimnàstic Club, entrena a diari fins a les 9 del vespre, i la Meritxell cap a l’Anglo School Salt.
Aprofito el moment per retornar un parell de trucades: converses amb 2 amigues sobre el problema d’una tercera... i és que no es pot badar... estem esparverades... la malaltia d’una filla, ens afecta com a mares, com a amigues, com a dones... més en tractar-se de la malaltia que es tracta... anorèxia...
Arribo a casa tocades les 2 de la matinada, la reunió ha estat bé, i el sopar en companyia d’en Tresserres, genial, i és que tenim el gran honor de comptar amb una gran persona, un pou de saviesa, com a Conseller. És un orgull!!!
I no em puc treure del cap la filla de la tercera amiga...ni de la seva malaltia...en part, una malaltia produïda per uns estereotips marcats per la societat actual: ser dona pot ser dur si no es tenen les coses clares.
Com quasi cada dia, m’he llevat abans de les 7, he estès la roba de la rentadora que vaig programar ahir al vespre, he recollit la que vaig estendre ahir al vespre, n’he engegat una altra, he tret el gos... i s’han fet les 7!!
La Mireia havia d’estudiar i acabar d’enllestir alguna feina per l’escola, no disposa de més hores, i l’he despertada a les 7. Despertar una criatura d’11 anys a les 7 del matí per fer deures, comporta que hi has de ser per donar-li suport, no només de coneixements, si no que també moral, així que mentre feia els pocs deures que li quedaven, jo he aprofitat per trastejar entre les seves maletes, preparant els esmorzars escolars, signant controls, repassant paperassa amb informacions vàries, preparar-los la roba i les bosses de les activitats extraescolars del dia...i s’han fet les 8!!
Hora d’esmorzar, despertar suaument la Meritxell... airejar les habitacions, fer els llits, són les 8:30!!
Rentar-se dents, empolainar-se, mentre estenia la roba de la darrera la rentadora, recollia la paradeta de l’esmorzar, posava aigua i menjar al gos, al gat, al conill... són les 8:45!!
Hora de marxar cap a l’escola: claus en mà, bolso, jaquetes, maletes escolars, tot llest? Si, berenar preparat amb les bosses de les activitats de la tarda enllestides, tot tancat... ja podem marxar!!
Intento inculcar la importància d’arribar d’hora als llocs, així que són les 8:50 quan sortim del garatge de casa direcció l’escola, són les 8:53 quan fem la 1a paradeta i baixen les nenes: fins a les 5 mama!!
Continuo fins a Salt, on tot transcorre amb la mateixa normalitat habitual... són les 3... potser que anem per plegar, no? Marxa el cap, marxa alguna administrativa, marxa tothom... i me’n recordo que hi ha reunió a la tarda, així que obro el correu per recuperar l’ordre del dia, i ja m’embolico a contestar-ne d’altres. També em dona per entrar al feisbuc, i llegeixo alguna coseta que no fa bona pinta, contesto que vull saber... ja m’ho faran arribar... ui!! Són les 3:45!!! i he de tornar a Celrà, dinar, recollir les nenes... però abans he de passar a recollir la carn!!
Són les 4:15 quan arribo a casa carregada amb la compra, sort que sempre hi ha quelcom cuinat a la nevera, avui espaguetis a la cabronara i un parell de taronges faran el fet. El gos reclama sortir, però avui s’ha de conformar amb sortir al pati a respirar aire fresc...
Són les 4:40, fem memòria: dur les nenes a llurs activitats, reunió, i...ui, i Sopar amb en Tresserres!!! Què hi ha a casa per sopar? Ostres, i en Josep té la mare ingressada... va, enllestir una mica el sopar no em costa res... fet!!
Són les 4:55, el sopar està mig enllestit: les patates pelades i tallades per que siguin fregides en un momentet, la carn a la nevera, l’amanida només cal amanir-la... avui es lleparan els dits!!
Bosses i berenar, i cap a buscar les nenes!!
Duem la Mireia cap el Salt Gimnàstic Club, entrena a diari fins a les 9 del vespre, i la Meritxell cap a l’Anglo School Salt.
Aprofito el moment per retornar un parell de trucades: converses amb 2 amigues sobre el problema d’una tercera... i és que no es pot badar... estem esparverades... la malaltia d’una filla, ens afecta com a mares, com a amigues, com a dones... més en tractar-se de la malaltia que es tracta... anorèxia...
Arribo a casa tocades les 2 de la matinada, la reunió ha estat bé, i el sopar en companyia d’en Tresserres, genial, i és que tenim el gran honor de comptar amb una gran persona, un pou de saviesa, com a Conseller. És un orgull!!!
I no em puc treure del cap la filla de la tercera amiga...ni de la seva malaltia...en part, una malaltia produïda per uns estereotips marcats per la societat actual: ser dona pot ser dur si no es tenen les coses clares.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
