A la Pilar, i a tantíssimes persones que lluiten per que els petits entrebancs de la vida, siguin això: petits!

Hi ha escenes que et demostren que les dites populars com: la necessitat fa la força, tenen fonaments.
I es que el quadre d’aquesta tarda, precisament m’hi ha fet pensar:
La senyora, collia llenya, la carregava al seu vehicle, mentre l’home, amb les seves limitacions, l’ajudava en el que podia. No fa pas gaire, les posicions dels dos, eren totalment oposades, era l’home qui collia, tallava i carregava la llenya, mentre la dona li feia un cop de mà.
La meva primera reacció ha estat aturar-me per oferir ajuda... la segona, instants desprès de fer l’intent de parar, ha estat la de saludar i marxar. Cal dir que he marxat amb llàgrimes als ulls, unes llàgrimes agredolces per que m’ha vingut al cap la duresa amb la que la vida ha tractat a la dona en qüestió, però alhora amb la fermesa i amb l’empenta que, amb pit i collons, la dona està afrontant el seu dia a dia.

A la Pilar, i a tantíssimes persones que lluiten per que els petits entrebancs de la vida, siguin això: petits! El més gran sentiment d’admiració!!

Escola Municipal de Dansa de Celrà

El passat dimarts 9 de març, a Celrà varem celebrar el Ple Ordinari. Un dels punts que es van tractar, era sobre l'EMDC.

Des del Grup Municipal d'Icelrà, llista adscrita a ERC, varem llegir el següent manifest:


Disposar d’una escola de dansa al poble que pugui oferir, també, ensenyament reglat és una prioritat per iClerà, però el mètode, sense debat, i el model que proposa l’equip de Govern ens fa impossible fer-nos nostra la proposta.

Un dels motius que va impulsar l’aparició d’iCelrà, va ser impulsar la participació activa en la governança de Celrà de les entitats i de les persones que des d’un esperit de construcció, volen participar en un nou model de poble, en una nova manera de governar, menys lligada al presidencialisme i a les minories il·lustrades.

Des del Grup Municipal d’iCelra, hem intentat que l’Equip de Govern apostés o si més no facilités un model de gestió delegada, amb tots els controls i garanties.

La veritat és que no hem tingut cap èxit i cada vegada més l’Equip de Govern ha optat per la municipalització en el sentit de la gestió directa i personalista, ho hem vist amb el Consell de Cultura, amb el tractament diferenciat entre els esplais “municipals” i els esplais lligats a entitats del municipi, com si el què és de l’Ajuntament fos més Celrà que la resta, ho hem vist amb el concurs del Cívic.

La possible desaparició de la Perla és el darrer pas en la desincentivació de la vida cívica de Celrà. Si no errem, la única entitat que encara té una incidència directa en la vida municipal, és la Gresca...llarga vida a la Gresca.

Som un poble petit, que ens podem permetre el luxe d’assajar fórmules que en una gran ciutat es fan molt difícils, incentivar la participació activa en la presa de decisions per part de les entitats i persones involucrades en la construcció del municipi, és una de les apostes que valen la pena i en les que la voluntat política podria fer superar els límits i condicionants legislatius, una aposta per vincular les persones amb la gestió directa dels seus pobles, una aposta per tornar a creure amb la POLÍTICA.

Des del nostre punt de vista, l’Equip de Govern ha potenciat la política de grans edificis, per sobre la construcció de una xarxa cívica activa que pugui aportar contingut, als edificis i al poble. Just a les antípodes del model que nosaltres defensem.

Abocar, en aquest cas a la Perla, una de les entitats que ha fet de la Dansa un dels referents de Celrà, a la seva desaparició és una noticia penosa.

Davant d’això hem decidit abstenir-nos i fer la màxima divulgació de la nostra manera d’entendre la governança.