dilluns, 11 de gener del 2010

Zona Blava a Sant Narcís

Darrerament he llegit a través del facebook crítiques sobre l’actuació de transformar una part dels aparcaments de Sant Narcís, en zona blava.
Avui, sense anar més lluny, he estat al barri, a la zona del GEIEG, per concretar, i què voleu que us digui, HE POGUT APARCAR, quan abans NO PODIA FER-HO.
No treballo ni visc a Sant Narcís, però m’hi acosto tot sovint a comprar-hi, quan no tinc temps de fer-ho al poble.
Durant un llarg període de la meva vida, vaig regentar un petit negoci familiar al Carrer Pare Coll, així que sé de què parlo, conec la zona. Per llavors, parlo de fa més de 10 anys (i algun més), el meu negoci funcionava a tot drap amb algunes hores “punta” gràcies a la “doble filera” (no permesa reglamentàriament, però). I com jo, la fleca, el ferreter, la fruiteria, la carnisseria... al cap d’un temps, es va decidir de transformar el barri ampliant les voreres per deixar pas a unes voreres “peatonals”, eliminant part dels aparcament, i carregant-se la “doble filera” de la qual tots vivíem unes glorioses hores puntes...
Va ser un abans i un desprès, però una actuació necessària: hi havia llum, i el barri va passar de tenir unes voreres gairebé impracticables, a tenir-les amples i agradables al passeig dels veïns i veïnes.
En els darrers anys, anar a comprar al barri era gairebé impossible, així que entenc la decisió de transformar part dels aparcaments en zona blava, així s’evita que certs vehicles estiguin durant mesos aparcats (o abandonats) i també s’evita l’efecte “aparador de venda de cotxes”, molt freqüent al Passeig d’Olot sector dominiques. També crea aparcament per les persones que hi van a comprar...
Fins aquí, la part positiva...
Les crítiques llegides venen perquè no s’ha creat cap alternativa d’aparcament “gratuït” al sector que solucioni un problema d’arrel als anys 60-70-80, quan es van construir la majoria d’edificis “SENSE APARCAMENT”. Per llavors, no era un requisit imprescindible a l’hora de concedir llicències per edificar, donat que no era habitual que cada nucli familiar tingués un vehicle, o més, com ara.
Les obres del TAV també han influenciat en tot l’entramat, dificultant el transit i molestant força a les persones que hi viuen, fent tot encara més complicat...
Així que per una part celebro les zones blaves, però trobo a faltar una solució als problemes reals dels veïns.