A tots els Regidors i Regidores,

Recordant algunes paraules del periodista Albert Om que el passat 5 de juny de 2007 va publicar al diari Avui un article que deia així:

“Tota la meva admiració pels 9.000 nous regidors dels ajuntaments. Mentre vostè i jo ens gratem la panxa al sofà, ells treballaran per fer realitat la piscina municipal on vostè i jo podrem nedar cada matí.
I no ho faran per diners. Als municipis grans, on la dedicació a l’ajuntament sol ser exclusiva, molts càrrecs electes han de renunciar a feines més ben remunerades a l’empresa privada. Als municipis petits, on la dedicació sol ser parcial, la renúncia que han de fer alcaldes i regidors és a tenir més hores lliures per a ells. Canvien el partit de futbol sala dels dimecres o el Ventdelplà del dilluns i dimarts per una comissió de govern o per una assemblea de barri.
Els alcaldes estan molt més a prop dels veïns que no pas dels perversos aparells dels partits polítics. Són com presidents d'escala. Tothom els para i els fa saber allò que els molesta del seu carrer o del seu barri. Són persones que tenen els mateixos problemes que vostè o que jo – un nen amb otitis, un pare amb Alzeimer, la hipoteca que s’enfila- i, a sobre, els toca carregar amb les preocupacions col·lectives (...) la immensa majoria dedicaran els millors anys de la seva vida a pensar en el progrés del seu municipi, que també és el nostre.
I, a canvi es troben que en els últims anys han perdut bona part de la consideració social de què gaudien abans. Han entrat a formar part d’allò que es diu la classe política, el col·lectiu més insultat i ridiculitzat d’aquest país. als alcaldes se’ls caricaturitza com uns depredadors del medi ambient, que només volen arribar al poder per requalificar terrenys i omplir-se les butxaques de comissions il·legals. Per això, trobo admirable que, enmig d’aquest clima hostil on tots són posats al sac dels ineptes i corruptes, encara hi hagi 9.000 homes i dones de bona fe que estiguin disposats a treballar pel seu municipi.”
...

Vida fàcil...

Si, unes paraules semblants són les que ha dit el nostre President aquest cap de setmana a la Convenció d’Esquadres d’Esquerra a Lloret, i no puc menys que estar d’acord en tot el seu significat, però en el real.
Els de la meva generació no hem viscut cap mancança, no hem viscut cap guerra. Hem obert la nevera, i sempre hem tingut quelcom per “picar”, hem viscut, i vivim, en l’abundància… si, us heu parat a pensar si realment necessiteu 10 parells de sabates? I 14 pantalons? I 17 jerseis?... i podria continuar. Només cal que mireu el que teniu als armaris i calaixos de casa… quantitats d’andròmines que no feu servir per absolutament res de res. I això, això un moment o un altre, algú (un mateix, segur) ha pagat amb calers.
Hem creat una societat d’un “benestar” mal interpretat, sóm una generació que, disculpeu-me l’expressió, fa por. S’ha demostrat amb les darreres nevades: sense corrent elèctric, anem perduts…
Cap a on volem anar? Què som? D’on venim??Crec que realment, no tenim resposta “sincera” per aquestes tres qüestions

Festa Major 2010,

Ja el divendres a la tarda se sentia l’ambient festiu… corredisses neguitoses típiques de qui està a punt d’acabar un projecte i ho vol tot perfecte.
El temps també acompanyava, se sentia olor primaveral…feia un sol espatarrant al qual algun núvol li volia fer la guitza.
Tot a punt... Començava la Festa Major!!
El pregó en un marc incomparable del municipi, a la Torre Desvern, a càrrec del grup més internacional de Celrà, Mal Pelo. La programació de divendres tarda nit pintava ser exitosa... i no va decebre: fins i tot gent de més de 70 anys deia que era dels cops que veien una festa major tant concorreguda. Gent d’arreu del territori gironí havien triat Celrà. El concert jove del divendres, va sobrepassar amb escreix tota previsió. A destacar: el grup OTTO, un grup de jovent de Celrà, quasi tots companys de la generació del 91, varen oferir un espectacle digne de veure, i no parlo de la música, si no que parlo de l’estampa que han deixat gravada per molts anys a la meva ment, i segurament a la de molta altre gent: un munt de jovent del municipi, fent gala del concert, gaudint de la Festa Major, gaudint del moment... va ser preciós.
El dissabte va transcórrer amb les típiques activitats: cercavila infantil, patis oberts... i altre cop, el gran encert del dia: espectacle a càrrec d’en Pep Plaza a l’envelat.
Ja som diumenge a la tarda, el temps ha deslluït un xic les activitats del matí, tot i que s’han pogut realitzar quasi totes. Avui hi havia jornada de portes obertes a l’Escola Municipal de Dansa de Celrà. Com a obra, m’ha agradat, com a contingut, confiem que també.
D’aquí una estoneta, baixada de carros al costat de casa, hi anirem a fer el llufa...
Demà, tot culminarà al vespre amb el piromusical, el qual, cada any va a més.
I ja s’haurà acabat...
Cal dir que aquest any, han sabut sumar com temps enrere. La generació de nois i noies més jovenets, han volgut col·laborar amb la Festa Major. L’Ajuntament ha col·laborat amb la Carpa dels Cuiners/es Solidaris/es. I tot això ha propiciat que tothom estigués més receptiu, més obert, fent que tothom sentís la Festa Major, com la seva Festa Major.
Cal felicitar-los a tots /es plegats, per saber sumar i encoratjar-los per continuar sumant, Celrà s’ho mereix, nosaltres ens ho mereixem.
Visca la Festa Major!!