Recordant algunes paraules del periodista Albert Om que el passat 5 de juny de 2007 va publicar al diari Avui un article que deia així:
“Tota la meva admiració pels 9.000 nous regidors dels ajuntaments. Mentre vostè i jo ens gratem la panxa al sofà, ells treballaran per fer realitat la piscina municipal on vostè i jo podrem nedar cada matí.
I no ho faran per diners. Als municipis grans, on la dedicació a l’ajuntament sol ser exclusiva, molts càrrecs electes han de renunciar a feines més ben remunerades a l’empresa privada. Als municipis petits, on la dedicació sol ser parcial, la renúncia que han de fer alcaldes i regidors és a tenir més hores lliures per a ells. Canvien el partit de futbol sala dels dimecres o el Ventdelplà del dilluns i dimarts per una comissió de govern o per una assemblea de barri.
Els alcaldes estan molt més a prop dels veïns que no pas dels perversos aparells dels partits polítics. Són com presidents d'escala. Tothom els para i els fa saber allò que els molesta del seu carrer o del seu barri. Són persones que tenen els mateixos problemes que vostè o que jo – un nen amb otitis, un pare amb Alzeimer, la hipoteca que s’enfila- i, a sobre, els toca carregar amb les preocupacions col·lectives (...) la immensa majoria dedicaran els millors anys de la seva vida a pensar en el progrés del seu municipi, que també és el nostre.
I, a canvi es troben que en els últims anys han perdut bona part de la consideració social de què gaudien abans. Han entrat a formar part d’allò que es diu la classe política, el col·lectiu més insultat i ridiculitzat d’aquest país. als alcaldes se’ls caricaturitza com uns depredadors del medi ambient, que només volen arribar al poder per requalificar terrenys i omplir-se les butxaques de comissions il·legals. Per això, trobo admirable que, enmig d’aquest clima hostil on tots són posats al sac dels ineptes i corruptes, encara hi hagi 9.000 homes i dones de bona fe que estiguin disposats a treballar pel seu municipi.”
...
dimarts, 18 de maig del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada