Si, han estat 7 anys productius, on s’ha adquirit experiència i coneixements suficients com per continuar la feina, que s’ha de fer des de l’oposició? Doncs fem-la i fem-la ben feta! Que d’això en sabem molt!!! Que caram hem d’estar tristos a tothora! Si, és una gran patacada, però el dia a dia de molts i moltes de vosaltres (nosaltres) no ens permet caure, hem d’aixecar-nos i continuar lluitant per aconseguir els nostres somnis. No recordeu la cançó (o cançons...)? Malgrat la boira cal caminar... que el camí sigui llarg... vaja, i mil frases més que trobaríem per continuar amb el cap ben alt, el cor obert i el somriure a la cara!!
Aquesta ha estat la primera vegada que he seguit unes eleccions al Parlament de Catalunya tant de prop, no tant com m’hagués agradat, i això que ni formava part de les quadres que organitzaven els actes ni era una candidata. Si que tinc una debilitat vers una de les candidates i admiració per l’altre, totes dues s’han presentat per la demarcació de Girona. A banda de creure en un projecte de país que ens és comú: Esquerra Republicana de Catalunya!
Afirmo que per elles han estat uns dies de molta feina, moltes visites, moltes rodes de premsa, moltes trobades amb entitats, persones de diferents àmbits, convençuts i per convèncer... amb uns horaris bestials, unes llargues jornades, i és que cal recordar que en cap moment han deixat de banda llurs obligacions (ajuntaments, Consells Comarcals, Govern de la Generalitat...) per fer campanya. Com també afirmo que sempre ho han fet amb il·lusió i ganes, amb empenta encara que les adversitats, de vegades, hagin estat superiors als resultats aconseguits.
Això han estat aquestes darreres setmanes, però cal recordar que els darrers 7 anys, el seu dia a dia ha estat servir al país, defensant un projecte amb totes les conseqüències i amb el desgast personal que comporta. Sempre dretes, sempre amb un somriure a la cara, sempre a disposar.
Però hi ha diversos factors que han propiciat a una davallada a les urnes, cal un canvi? Potser si, però no cal que sigui precipitat. Sincerament, crec que s’ha d’analitzar l’actualitat i no adormir-se a la palla, tenim al davant una bona oportunitat per treballar amb més tranquil·litat el projecte de partit, cuidant a la militància i amics, obrint-nos a noves propostes. Cal treballar, treballar i treballar, que és el que millor sabem fer.
Una abraçada!!
Aquesta ha estat la primera vegada que he seguit unes eleccions al Parlament de Catalunya tant de prop, no tant com m’hagués agradat, i això que ni formava part de les quadres que organitzaven els actes ni era una candidata. Si que tinc una debilitat vers una de les candidates i admiració per l’altre, totes dues s’han presentat per la demarcació de Girona. A banda de creure en un projecte de país que ens és comú: Esquerra Republicana de Catalunya!
Afirmo que per elles han estat uns dies de molta feina, moltes visites, moltes rodes de premsa, moltes trobades amb entitats, persones de diferents àmbits, convençuts i per convèncer... amb uns horaris bestials, unes llargues jornades, i és que cal recordar que en cap moment han deixat de banda llurs obligacions (ajuntaments, Consells Comarcals, Govern de la Generalitat...) per fer campanya. Com també afirmo que sempre ho han fet amb il·lusió i ganes, amb empenta encara que les adversitats, de vegades, hagin estat superiors als resultats aconseguits.
Això han estat aquestes darreres setmanes, però cal recordar que els darrers 7 anys, el seu dia a dia ha estat servir al país, defensant un projecte amb totes les conseqüències i amb el desgast personal que comporta. Sempre dretes, sempre amb un somriure a la cara, sempre a disposar.
Però hi ha diversos factors que han propiciat a una davallada a les urnes, cal un canvi? Potser si, però no cal que sigui precipitat. Sincerament, crec que s’ha d’analitzar l’actualitat i no adormir-se a la palla, tenim al davant una bona oportunitat per treballar amb més tranquil·litat el projecte de partit, cuidant a la militància i amics, obrint-nos a noves propostes. Cal treballar, treballar i treballar, que és el que millor sabem fer.
Una abraçada!!
