Fa poc més de mitja hora que hem sortit de l'Ajuntament de Salt, on se celebrava el Ple del mes d'octubre... cal dir que hem entrat a les 20h... així que han estat més de 4 hores de sessió plenària!!
Que avui pintava mogudeta, ja se sabia, però els aconteixaments fan del tot desagradable la tasca de totes les persones assitents, ja sigui com a públic com les mateixes electes...
Des del :"senyoreta, en Joan m'ha insinuat...", fins a l'entrada en acció d'alguna de les persones assitents com a públic les quals han estat desalotjades amb l'intervenció de les forces policials.
Pels qui no estigueu en coneixement, al llarg dels propers dies m'incorporaré com a assessora del grup a l'Ajuntament de Salt, és molt nou, i el que he vist avui, m'ha fet pensar: "on caram aniràs a petar?"...
Bé, com aprenetatge, serà molt i molt positiu, com a experiencia més...
No estic gaire per la feina, així que deixo l'afer per un altre moment...
Siau!!
dimarts, 21 d’octubre del 2008
dilluns, 20 d’octubre del 2008
Pacte de l'Entesa per Celrà i CIU...
Si no recordo malament, el naixament de l'Entesa, en un primer moment adscrita a les sigles d'ERC, i llavors com a independents, era per anar en contra del grup que governava en aquells moments, Ciu... ja que urbanísticament parlant, es deia, hi havien molts i molts interessos personals. Remarco: ES DEIA, ja que és un tema que desconec totalment...
El darrer ple celebrat a l'ajuntament de Celrà, el paper de l'únic regidor que actua en representació de les sigles de ciu, l'Albert Puig, va mostrar la seva faceta més "agresiva". Estàvem acostumats i acostumades a que digues que si a totes les propostes de l'equip de govern, ja que, suposàvem, ho duïen pactat tot abans...
Si, al llarg d'aquest primer any i mig de legislatura, l'equip de Govern ha comptat amb el vist i plau, en quasi tot, del grup ciu a l'oposició. El fet que dijous sortís la notícia, és només un formalisme del que ja estava sent una realitat, PACTE, però aquesta vegada, amb l'entrada a l'equip de govern del regidor en qüestió i el que li suposarà tant a una banda com a l'altre, aquí les especulacions i els comentaris són del tot més diversos i divertits, els quals m'absting a menar-los, ni que sigui per sobre, no fos que algú s'ho prengués malament...
El meu punt de vista, humil fins a la mèdula, és que qui ha fet un gran pacte, és el regidor de CIU Albert Puig. Facin la lectura que vulguin...
A l'Entesa, vaja part de les persones que encara queden de l'entesa (...), no son partidaries del pacte, però es clar, (altre cop les especulacions...) com que hi ha alguna persona amb carnet d'algun grup polític... sembla ser que s'ha forçat el pacte per "fer el que els hi doni la gana"...
Han venut que s'ha fet el pacte per que la resta de grups a l'oposició posem pals a les rodes... DONCS VULL QUE SE SÀPIGA QUE ELLS VOLEN CIRCULAR SENSE RODES, ja que ni les duen posades...
Per altra banda, ja fa temps que estan demostrant que els hi van grosses les sabates, si no: COM ÉS QUE VAN CONTRACTAR LA Nº6 DE LA LLISTA D'ENTESA COM A CÀRREC DE CONFIANÇA?? Quina necessitat tenien? Doncs la de controlar!!! No donen a l'abast!!!
Confio que d' aquest pacte, no en facin destrosses urbanístiques al poble... entre d'altres!!
El darrer ple celebrat a l'ajuntament de Celrà, el paper de l'únic regidor que actua en representació de les sigles de ciu, l'Albert Puig, va mostrar la seva faceta més "agresiva". Estàvem acostumats i acostumades a que digues que si a totes les propostes de l'equip de govern, ja que, suposàvem, ho duïen pactat tot abans...
Si, al llarg d'aquest primer any i mig de legislatura, l'equip de Govern ha comptat amb el vist i plau, en quasi tot, del grup ciu a l'oposició. El fet que dijous sortís la notícia, és només un formalisme del que ja estava sent una realitat, PACTE, però aquesta vegada, amb l'entrada a l'equip de govern del regidor en qüestió i el que li suposarà tant a una banda com a l'altre, aquí les especulacions i els comentaris són del tot més diversos i divertits, els quals m'absting a menar-los, ni que sigui per sobre, no fos que algú s'ho prengués malament...
El meu punt de vista, humil fins a la mèdula, és que qui ha fet un gran pacte, és el regidor de CIU Albert Puig. Facin la lectura que vulguin...
A l'Entesa, vaja part de les persones que encara queden de l'entesa (...), no son partidaries del pacte, però es clar, (altre cop les especulacions...) com que hi ha alguna persona amb carnet d'algun grup polític... sembla ser que s'ha forçat el pacte per "fer el que els hi doni la gana"...
Han venut que s'ha fet el pacte per que la resta de grups a l'oposició posem pals a les rodes... DONCS VULL QUE SE SÀPIGA QUE ELLS VOLEN CIRCULAR SENSE RODES, ja que ni les duen posades...
Per altra banda, ja fa temps que estan demostrant que els hi van grosses les sabates, si no: COM ÉS QUE VAN CONTRACTAR LA Nº6 DE LA LLISTA D'ENTESA COM A CÀRREC DE CONFIANÇA?? Quina necessitat tenien? Doncs la de controlar!!! No donen a l'abast!!!
Confio que d' aquest pacte, no en facin destrosses urbanístiques al poble... entre d'altres!!
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Ple Ordinari 14 d'octubre, l'ARRABASSADA
Buscant el significat d'Arrabassada, em trobo: Acció d'arrabassar, l'efecte, arrencament, arrencada... acció de treure, arrevatre.
Aquesta és la sensació que vaig patir al llarg del ple d'ahir. Suposo que com molts i moltes de vosaltres... i el que és pitjor, per culpa d'una mala actuació pels regidors/es del grup municipal d'ICelrà implusada pel meu escalfament momentani.
No en sabem més i, de vegades, patim "crisis". El que ens diferencia aquest cop, és que la vam patir enmig d'un ple, sense que tinguem divergències tal com pot arribar a semblar i com segurament faran servir els que ens volen fora...
Jo vaig perdre els papers, i en una votació vaig votar en contra d'una cosa que estava a favor, tot encesa per un comentari que no venia al cas, això és imperdonable!
Si més no, jo que sòc la més dura amb mi mateix, no m'ho perdono.
Vam patir descoordinació i un moment de dubte conjunt, el qual va fer que actuessim "per lliure", fent cas omís del que havíem pactat abans d'entrar a ple entre nosaltres...
Bàsicament, vam actuar com a persones que som. No ens ho podem permetre, donat que les habilitats que té el Déu Tot Poderos de l'ajuntament de trangirversar les nostres accions (encara que aquest cop amb raó) ens pot dur pel mal camí.
Aquesta feina d'autocrítica, aquest exercici de reflexió, confio que serveixi per no fallar com he fallat, o com crec que he fallat al conjunt de persones que formen part del Grup Municipal d'Icelrà, a les que ens donen suport... a les que ens escolten... mai més.
La tasca de regidor/a a l'oposició, és feixuga, mal vista, dura, gens generosa... aprens a base de bastonades, més si les persones (??) que formen govern no tenen ni modos ni miraments amb nosaltres (dit que no ha estat el cas en aquest darrer ple)
Tantmateix, la tasca que fem ens desgasta físicament, però molt més psicològicament.
Tal i com he manifestat, confiem, i treballarem per que així sigui, en que episodis com el que vam viure al llarg del ple d'ahir al vespre, no es tornin a repetir.
Fins aviat,
Susana
Aquesta és la sensació que vaig patir al llarg del ple d'ahir. Suposo que com molts i moltes de vosaltres... i el que és pitjor, per culpa d'una mala actuació pels regidors/es del grup municipal d'ICelrà implusada pel meu escalfament momentani.
No en sabem més i, de vegades, patim "crisis". El que ens diferencia aquest cop, és que la vam patir enmig d'un ple, sense que tinguem divergències tal com pot arribar a semblar i com segurament faran servir els que ens volen fora...
Jo vaig perdre els papers, i en una votació vaig votar en contra d'una cosa que estava a favor, tot encesa per un comentari que no venia al cas, això és imperdonable!
Si més no, jo que sòc la més dura amb mi mateix, no m'ho perdono.
Vam patir descoordinació i un moment de dubte conjunt, el qual va fer que actuessim "per lliure", fent cas omís del que havíem pactat abans d'entrar a ple entre nosaltres...
Bàsicament, vam actuar com a persones que som. No ens ho podem permetre, donat que les habilitats que té el Déu Tot Poderos de l'ajuntament de trangirversar les nostres accions (encara que aquest cop amb raó) ens pot dur pel mal camí.
Aquesta feina d'autocrítica, aquest exercici de reflexió, confio que serveixi per no fallar com he fallat, o com crec que he fallat al conjunt de persones que formen part del Grup Municipal d'Icelrà, a les que ens donen suport... a les que ens escolten... mai més.
La tasca de regidor/a a l'oposició, és feixuga, mal vista, dura, gens generosa... aprens a base de bastonades, més si les persones (??) que formen govern no tenen ni modos ni miraments amb nosaltres (dit que no ha estat el cas en aquest darrer ple)
Tantmateix, la tasca que fem ens desgasta físicament, però molt més psicològicament.
Tal i com he manifestat, confiem, i treballarem per que així sigui, en que episodis com el que vam viure al llarg del ple d'ahir al vespre, no es tornin a repetir.
Fins aviat,
Susana
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Allà on vaig viure...
L'altre dia, mentre esperava que la petita de casa acabés la seva classe de judo, no sabia què fer i em vaig dedicar a "passejar" per allà on jo vaig viure...
Si, de petita vaig viure al Carrer Güell, al final de tot, aprop del CEIP Dalmau Carles...
Dic que vaig viure per què anava a l'escola Migdia, els caps de setmana i vacances, anavem a Rabós d'Empordà i els Nadals a Barcelona, així que de socialitzar-me amb les altres persones que vivien a la zona, res de res...
Diuen que un és d'allà on viu... jo no, si més no no m'hi sentia. És difícil dir d'on em sentia, ja que les millors vivences, els millors records de la meva infantesa provenen dels estius i els caps de setmana viscuts a Rabós d'Empordà, tant amb la mainada del poble com amb els "quemacus" i "pixapins" que arribavem els caps de setmana, de vegades més salvatges que els propis vilatans...
També recordo amb un bon somriure l'alegria que tenia als matins, als migdies... a l'hora d'anar cap a l'escola. Moltes hores viscudes amb els amics i les amigues, companys i companyes de vida en aquell moment, d'un emocionant viatge...
Llavors, hi havia el lloc a on vivia... si haig de descriure el que sentia, em quedo en blanc... m'enrecordo un dels primers dies al barri, la imatge d'uns gamberros fent el memo amb un gat mort ja que va marcar el que seria aquell barri per mi: res!
Entre anada i tornada, passavem pel bar que regentaven els meus pares a Sant Narcís. Aquí si que tinc algun record, i de tots colors, ja que posteriorment, quan els meus pares van ampliar les seves espectatives agafant un altre local a Celrà, tant la meva germana com jo, ens vam fer càrrec del negoci de Sant Narcís.
Van ser uns anys molt divertits, coneixiem a gairebé tots el sector comerciant de Sant Narcís, i la nostra granja era un punt de trobada de totes les persones que treballaven a la zona. Si, aquí també vaig gaudir molt, i recordo aquesta época amb un bon somriure i un sentiment de nostàlgia... si hi pogués tornar...!
Els darrers 10, 12 anys han estat de canvis. Viure a Celrà, canvi de feina, naixament de les dues petites de casa, mort del meu pare...
Ara sòc i em sento de Celrà. Treballo per Celrà. Visco a Celrà i molta de la meva activitat social, esdevé a Celrà.
Com he comentat, vaig fer una passejada pel Carrer Güell del Barri de Santa Eugènia de Girona.
Arribo a la conclusió, que tots els barris, totes les ciutats, deuen tenir un cicles en els quals es repeteixen els mateixos o semblants cicles. Als anys 60/70, hi va haver molta "migració" de persones que buscaben el millor, provinents del Sud d'Espanya la gran majoria, i que van causar uns grans canvis en la gran majoria de pobles i ciutats als quals van anar a parar, entre ells el Barri de Santa Eugènia. Ara, des de fa uns 15 anys, ens trobem que les distàncies s'han empetitit, i les persones que venen a casa nostra, són persones provinents d'altres països, fins i tot d'altres continents.
Això és el que he sentit passejant per allà on vaig viure...
Si, de petita vaig viure al Carrer Güell, al final de tot, aprop del CEIP Dalmau Carles...
Dic que vaig viure per què anava a l'escola Migdia, els caps de setmana i vacances, anavem a Rabós d'Empordà i els Nadals a Barcelona, així que de socialitzar-me amb les altres persones que vivien a la zona, res de res...
Diuen que un és d'allà on viu... jo no, si més no no m'hi sentia. És difícil dir d'on em sentia, ja que les millors vivences, els millors records de la meva infantesa provenen dels estius i els caps de setmana viscuts a Rabós d'Empordà, tant amb la mainada del poble com amb els "quemacus" i "pixapins" que arribavem els caps de setmana, de vegades més salvatges que els propis vilatans...
També recordo amb un bon somriure l'alegria que tenia als matins, als migdies... a l'hora d'anar cap a l'escola. Moltes hores viscudes amb els amics i les amigues, companys i companyes de vida en aquell moment, d'un emocionant viatge...
Llavors, hi havia el lloc a on vivia... si haig de descriure el que sentia, em quedo en blanc... m'enrecordo un dels primers dies al barri, la imatge d'uns gamberros fent el memo amb un gat mort ja que va marcar el que seria aquell barri per mi: res!
Entre anada i tornada, passavem pel bar que regentaven els meus pares a Sant Narcís. Aquí si que tinc algun record, i de tots colors, ja que posteriorment, quan els meus pares van ampliar les seves espectatives agafant un altre local a Celrà, tant la meva germana com jo, ens vam fer càrrec del negoci de Sant Narcís.
Van ser uns anys molt divertits, coneixiem a gairebé tots el sector comerciant de Sant Narcís, i la nostra granja era un punt de trobada de totes les persones que treballaven a la zona. Si, aquí també vaig gaudir molt, i recordo aquesta época amb un bon somriure i un sentiment de nostàlgia... si hi pogués tornar...!
Els darrers 10, 12 anys han estat de canvis. Viure a Celrà, canvi de feina, naixament de les dues petites de casa, mort del meu pare...
Ara sòc i em sento de Celrà. Treballo per Celrà. Visco a Celrà i molta de la meva activitat social, esdevé a Celrà.
Com he comentat, vaig fer una passejada pel Carrer Güell del Barri de Santa Eugènia de Girona.
Arribo a la conclusió, que tots els barris, totes les ciutats, deuen tenir un cicles en els quals es repeteixen els mateixos o semblants cicles. Als anys 60/70, hi va haver molta "migració" de persones que buscaben el millor, provinents del Sud d'Espanya la gran majoria, i que van causar uns grans canvis en la gran majoria de pobles i ciutats als quals van anar a parar, entre ells el Barri de Santa Eugènia. Ara, des de fa uns 15 anys, ens trobem que les distàncies s'han empetitit, i les persones que venen a casa nostra, són persones provinents d'altres països, fins i tot d'altres continents.
Això és el que he sentit passejant per allà on vaig viure...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
