Allà on vaig viure...

L'altre dia, mentre esperava que la petita de casa acabés la seva classe de judo, no sabia què fer i em vaig dedicar a "passejar" per allà on jo vaig viure...

Si, de petita vaig viure al Carrer Güell, al final de tot, aprop del CEIP Dalmau Carles...

Dic que vaig viure per què anava a l'escola Migdia, els caps de setmana i vacances, anavem a Rabós d'Empordà i els Nadals a Barcelona, així que de socialitzar-me amb les altres persones que vivien a la zona, res de res...

Diuen que un és d'allà on viu... jo no, si més no no m'hi sentia. És difícil dir d'on em sentia, ja que les millors vivences, els millors records de la meva infantesa provenen dels estius i els caps de setmana viscuts a Rabós d'Empordà, tant amb la mainada del poble com amb els "quemacus" i "pixapins" que arribavem els caps de setmana, de vegades més salvatges que els propis vilatans...

També recordo amb un bon somriure l'alegria que tenia als matins, als migdies... a l'hora d'anar cap a l'escola. Moltes hores viscudes amb els amics i les amigues, companys i companyes de vida en aquell moment, d'un emocionant viatge...

Llavors, hi havia el lloc a on vivia... si haig de descriure el que sentia, em quedo en blanc... m'enrecordo un dels primers dies al barri, la imatge d'uns gamberros fent el memo amb un gat mort ja que va marcar el que seria aquell barri per mi: res!

Entre anada i tornada, passavem pel bar que regentaven els meus pares a Sant Narcís. Aquí si que tinc algun record, i de tots colors, ja que posteriorment, quan els meus pares van ampliar les seves espectatives agafant un altre local a Celrà, tant la meva germana com jo, ens vam fer càrrec del negoci de Sant Narcís.
Van ser uns anys molt divertits, coneixiem a gairebé tots el sector comerciant de Sant Narcís, i la nostra granja era un punt de trobada de totes les persones que treballaven a la zona. Si, aquí també vaig gaudir molt, i recordo aquesta época amb un bon somriure i un sentiment de nostàlgia... si hi pogués tornar...!

Els darrers 10, 12 anys han estat de canvis. Viure a Celrà, canvi de feina, naixament de les dues petites de casa, mort del meu pare...

Ara sòc i em sento de Celrà. Treballo per Celrà. Visco a Celrà i molta de la meva activitat social, esdevé a Celrà.

Com he comentat, vaig fer una passejada pel Carrer Güell del Barri de Santa Eugènia de Girona.

Arribo a la conclusió, que tots els barris, totes les ciutats, deuen tenir un cicles en els quals es repeteixen els mateixos o semblants cicles. Als anys 60/70, hi va haver molta "migració" de persones que buscaben el millor, provinents del Sud d'Espanya la gran majoria, i que van causar uns grans canvis en la gran majoria de pobles i ciutats als quals van anar a parar, entre ells el Barri de Santa Eugènia. Ara, des de fa uns 15 anys, ens trobem que les distàncies s'han empetitit, i les persones que venen a casa nostra, són persones provinents d'altres països, fins i tot d'altres continents.

Això és el que he sentit passejant per allà on vaig viure...