Així és el meu moment actual, amb més
optimisme que mai!
Com podeu veure, fa molts mesos que no toco el
blog.
Motiu? Enfeinada, molt enfeinada!
Perquè? Doncs perquè vaig prendre una decisió
important, la de tornar a l’empresa familiar per afrontar tots plegats aquests
moments un pèl complicats, en què no només fan falta dues mans més per
treballar, per dedicar-hi hores i més hores, sinó que també fa falta que tots
anem a una, que tots siguem conscients que l’estat d’ànim d’un o de l’altre, té
un motiu i necessita que seu entorn més íntim el comprengui i l’animi.
Feia respecte treballar amb la parella, per
allò de voler separar i no barrejar, però ara més que mai, estic convençuda que
és una de les millors decisions que he pres, estic contenta i això es trasllada
al meu entorn.
Ens venen temps difícils, temps en què haurem
de treballar de valent, però res no em fa por ja que si una cosa em varen
ensenyar de petita a casa, és que si vols quelcom, has de treballar, treballar
i treballar, sense defallir mai, sense rendir-se i, quan quasi ho tens
aconseguit, continuar treballant, treballant igual o més que el primer dia.
Estic en un estat d’optimisme pur ja que sé
que malgrat no saber què ens espera, no saber què pot passar, sé que ens en sortirem
perquè tenim el que molta gent ha perdut: il·lusió, esperança, empenta, ganes d’avançar
endavant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada