Avui, ahir, l’altre dia, demà... aquests dies des que m’aixeco al matí fins que vaig a dormir, passejant pel carrer, conduint, fent el cafè a la cafeteria, fins i tot a la cua del súper, somric!!
La gent deu pensar que sóc beneita, i l’altre dia, un conegut em va preguntar perquè somreia tant, i és que tinc motius per estar contenta i mostrar-ho; i ara, avui, més que mai.
No és pas que tot, tot i tot em vagi d’allò més bé, hi ha cosetes que serien millorables, però només sé veure la part positiva de tot plegat.
Hi ha moments en què sento “canguelis”, i és que amb 4 anys hem pres plena consciència de quin és l’abast de responsabilitat de tot plegat. També sóc conscient de que un excés d’optimisme, tampoc pot ser positiu... però el que s’ha aconseguit en 4 anys a l’ombra, és molt.
En aquests moments on hi ha un desencís generalitzat vers la política, que un grup força nombrós de persones apostin per dedicar part del seu valuós temps per un projecte de poble, és tot un què. Mai no podré agrair a totes les persones que han fet possible que avui d’altres, i jo, estiguem tant recolzats com ens sentim. I el bo de tot plegat, és que aquest nombre de persones que han fet possible això, cada com és més nombrós.
I és que una altra manera de fer, amb una altre mirada, és possible!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada