Comentari de premsa

Llegeixo la notícia : es reprèn la vista d'apel.lació per la custòdia d'una nena de Manresa amb alienació parenta, del diari de Girona, enllaç: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041100_6_258983__Catalunya-reprn-vista-dapellacio-custdia-duna-nena-Manresa-alienacio-parental
I estic al.lucinant... com pot ser, que hagim arribat fins a aquest extrem...
És de suposar, que aquesta parella ara separada, en el moment que van unir-se i es van reproduïr, s'estimaven... que en els inicis de vida de la criatura, tant mare com pare, esperaven ansiosos la presència l'un de l'altre, per gaudir dels avanços de la filla, ... primer pas, primer dibuix, primer bany a la platja.... i un llarg infinit.
Com pot ser que s'arribi a aquest extrem??
Una de les persones progenitores, ha inculcat adversió vers l'altre... no ho entenc!!
Si inicialment, aquesta criatura va nèixer envoltada de les dues figures, crec que s'ha de garantir que continuï el seu creixament amb el suport d'elles, indiferentment si s'entenen o no, i si es donès el cas que no s'entenen, com a mínim s'haurien d'entendre en tot el que envolti el desenvolupament de la seva filla.
Aquest és un exercici que haurien de fer tots els pares i mares que estan en tràmits, o ja estan separats, almenys al meu entendre, si no, la factura que podem arribar a pagar, pot ser caríssima...