Pensament...

Pensava...

Què tens a veure tu, filla de l'unió d'una inmigrada amb un fatxa... amb tot el projecte d'ERC?

Què m'uneix a aquest moviment?

És molt fàcil...

De petita, a casa em feien sentir els himnes del pais veí per un costat, i en Lluís Llach per un altre. Curiosament, ja sabeu d'on venien els primers, però els segons, procedien de la meva mare, de sang andalusa...

També, de petita vaig aterrissar a Girona, sense saber ni una sola paraula de Català, a una escola a on tot l'ensenyament es feia en Català.

Ja de més joveneta, i sense saber ben bé què feia, anava a manifestacions on cridavem "Visca la Terra Lliure"!! Visca Catalunya!!!!... ens guixavem els pantalons... si, aquells texans que tant bé em quedaven... i que el meu pare em va esparrecar i llençar per haver dibuixat amb permanent l'estelada....

Suposo que va ser l'inici del que actualment és la meva posició.

Al llarg del temps, diverses situacions no em van deixar actuar com volia, i tot eren somnis. És ara, quan puc parlar de tenir una certa estabilitat en tots els àmbits, que m'he decidit i m'he tirat a la piscina, i sense saber-ho, sé nedar, tot i que amb suport...

Cal dir, que he trobat un molt bon equip de persones, que sense coneixe'm de res, han dipositat en mi molta confiança. Es pot dir que he accedit a on sòc per la porta gran, amb catifa vermella. Si, és com em sento. Em sento partícip de tot el projecte.

Gràcies a tots i totes per fer possible que jo, una 34mil, sigui qui sòc, i no deixi de ser qui sòc, la Susana Pascual.