La comunicació és vital pel bon funcionament de qualsevol organització. També ho és la confiança de tots/es els/les seus/ves integrants entre ells/es i vers les noves incorporacions.
Ja sigui per l’ excés de feines, per la descoordinació, ... que hi ha moments on no hi ha la confiança suficient entre els/les integrants de l’organització i fa que la comunicació no sigui suficient per que tothom senti el projecte comú com seu i tingui total confiança en totes les persones integrants del projecte.
Aquest fet fa que moltes organitzacions passin temporades amb alts i baixos, amb disputes internes no enteses per tots/es els/les integrants...
És el que crec que ha passat en una organització on en sóc membre, si més no, és el que vull creure.
No entenc com un grup de persones, unides des de fa molt temps per un munt d’interessos, els quals van propiciar que iniciessin un gran projecte..., ara s’esbatussin, i encara menys, que ho facin públic.
Aquest fet pot crear desorientació a moltes persones de la base, que com jo son noves, o simplement fan un seguiment més extern de tots els moviments.
Tant de bo, que aquestes desavinences no siguin negatives per ningú, i encara menys per l’organització, o millor dit, pel projecte pel qual un dia em vaig declinar.
S’ha d’apostar per una bona comunicació, però cal remarcar que això és molt sacrificat, requereix molts esforços de totes les persones implicades, siguis comunicador/a o comunicat/da. Només així, es pot aconseguir consensuar totes les accions a fer, tots els posicionaments possibles... només així aconseguirem arribar al final del camí tots i totes plegats/des!!!
dimecres, 6 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada