Una temporada enriquidora i, esgotadora...

No cal recordar que el paper de la dona al mon, és essencial.
No em queixo de la meva condició de dona, mare, companya i treballadora. N’estic orgullosa, i al mateix temps, esgotada...
Mare se n’és els 365 dies de l’any, sort en tenim tots plegats!!
Tinc un fill i dues filles que son l’empenta del meu dia a dia. Per ells sóc i faig, son el meu pol principal d’actuació, això qui em coneix ho pot corroborar.
El curs escolar acaba al juny, però l’esportiu no ho fa fins a finals de juliol, i torna a iniciar-se a finals d’agost. Les competicions, els entrenaments, els intercanvis... ara fan vacances, però la programació del curs vinent, amb tota la logística horària que comporta, ja està en marxa de nou! El curs polític/laboral encara no ha acabat, que ja estem programant el proper, alhora que fem balanç de l’actual... i no es fa vacances, en qualsevol moment, veus una escletxa on actuar, i no et pots estar d’intervenir...
El mon no para de rodar i rodar, i amb ell tots/es nosaltres.
Creieu-me, és una sort que sigui així, què faríem si no??
Però els plantejaments més esbojarrats, m’indiquen que necessito un repòs...així que faré cas de la intel·ligència del cos/ment, i descansaré!
Bon estiu a tothom!!!