Cal dir que sóc curiosa de mena, fet que em fa llençar-me a la piscina tot sovint, de vegades sense saber nedar... però vaja, amb treball i dedicació segur que m’ensurto... què voleu que us digui??
Abans de decidir-me a fer el canvi vaig buscar consell, i hi havia de tot, des del que em coneix des de fa temps i m’ho recomanava: “allò és activitat, tu ets guerrillera”, fins a la que per por a interferir en la meva decisió no es va mullar... ara penso: tant de bo aquesta “algú” s’hagués sincerat, no se si la seva opinió hagués fet que jo canviés de decisió, però si que possiblement, ara, no estigués escrivint aquestes quatre línees, ni plantejar-me el que actualment m’estic plantejant, un altre canvi.
Segur que sap de la meva gran admiració vers ella, segur que sap el gran bé que m’ha suposat el seu recolzament, la seva confiança, però vaig trobar a faltar una xerrada més sincera, i segur que també vaig fallar jo al no demanar-li què volia exactament que em digués.
De vegades, no parlem més del compte, per no ferir sensibilitats.
D’altres, obviem que el temps és una necessitat vital, i que dedicar temps a una persona propera, és invertir en millorar les nostres relacions, i amb això, millorar el nostre entorn.
Tant de bo, un dia d’aquests pugui trencar el silenci, i pugui arribar a sincerar-me sense crear ferides ni malentesos, tant de bo...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
misteriós, aquest post :)
Publica un comentari a l'entrada