dimecres, 23 de juliol del 2008

"Vacances de mare..."

Siii!!!

Hi ha a qui li pot semblar que sòc una mala mare... m'és igual!!

Mare de dues nenes i un noi que sòc, des de fa una mica més de 17 anys... PER PRIMERA VEGADA M'HAN COÏNCIDIT TOTS TRES DE COLÒNIES O CAMPAMENTS!!

És motiu de celebració: Elles i ell s'ho estaran passant teta, i jo, faig vacances... de ser mare!!

El dilluns a les 6 de la matinada, "facturavem" a en Sergi, de 17 anys, al tren, amb destinació cap al Delte de l'Ebre, a on fa de monitor del Grup d'Acampada del Casal d'Estiu de Celrà.

La sensació que ens explicava que sentia, era que per primera vegada enlloc de "pagar" com cada any hem fet per acudir a l'Acampada programada per la gent del Casal d'Estiu de Celrà, (i amb molt de gust), aquest any li pagaven per anar-hi!! Si, que la responsabilitat és grossa, 24 hores al dia... lluny de casa... amb una colla de nenes i nens amb edats compreses entre els 12 i els 16 anys... però li agrada, i això és el que compta, FER LES COSES QUE A UN LI AGRADEN!

No sabem com arribaran, ens ho podem imaginar, ja que aquests 10 dies faran servir la bicicleta com a únic mitjà de transport, dormiran en tendes de campanya i s'hauran de cuinar el que mengin... si, aquest és el planing!!
Fa com 5 anys que en Sergi participa amb aquesta iniciativa del Casal, molt positiva, ja que els ensenya a ser una mica autònoms, potencia el treball d'equip, fins i tot la solidaritat i/o cooperació vers els que no "arriben" o no en "saben tant"...

Hi ha pares i mares que potser no opinen el mateix que jo, potser és que són massa proteccionistes, o jo molt fresca. Aquest any han participat 32 nenes i nens de Celrà, una xifra molt positiva!

Bé, quan arribin potser els haurem de recollir amb pinces, arribaran, potser, una mica més prims, fisicament parlant..., però plens, grassos en sentiments!!

Pel que fa a les nenes, aquest matí les he dut al casal... i marxaven cap a Puigpardines!!

També haig de dir, que ahir ELLES MATEIXES ES VAN FER LA MALETA, si amb la meva col.laboració, però amb la llista a la mà, van anar a l'armari a buscar-se la roba, la van classificar, la van "marcar" per dies... es van preparar el necesser amb tots els estris que van creure convenients... vaja, tot!! I jo em desfeia, i em desfaig en elogis...
Amb 9 i 7 anys, la Mireia i la Meritxell respectivament, QUÈ TREMPADES I AUTONOMES SON!!!

Les nenes arriben divendres, i tornen a marxar diumenge a unes altres colònies... així que tornarem a fer "vacances"...

A totes les mares i tots els pares que estiguin en la mateixa situació, vagi bé!!