COPA CATALANA

Bones,
El passat dissabte dia 8 de Febrer, vam anar a Vic, a dur la Mireia a una competició de gimnàs esportiu. Va fer una gran actuació, tret del terra, i pel meu entendre, donat que es va despistar perdent-se enmig de l'exercici, però reedreçant l'activitat "al seu bolo", acabant just amb la música. Aquesta tant genial actuació, li va donar podium!!!
Si, per si no vas rebre un del miler de msm que vaig enviar a coneguts i amics, LA MIREIA BRUGUÉS VA QUEDAR PRIMERA!!!
Cal dir, que ja per l'entrega dels premis, vam endreçar la màquina de fotografiar, ja que en cap moment sospitàvem que la puntuació havia estat tant alta, i que fins i tot la Mireia, no s'ho esperava. Veure la seva expressió, en el moment de sentir el seu nom, ser partícip de la seva reacció, madura, ... no té preu.

A Vic, el gimnàs que fan servir, ens va semblar fantàstic, partint que la Mireia entrena en uns baixos del que podria ser un taller mecànic, adaptat al que és un gimnàs, amb una notable antiguitat, estem parlant del Salt Atlèctic Club.
Cal dir, que quan la nena em va demanar que l'apuntés, vaig preguntar a diverses persones que sabia que tenien contacte en el mòn de la modalitat de ginmàs esportiu, i tothom va coïncidir que EL MILLOR CENTRE PER PRACTICAR LA CITADA DISCIPLINA, era AL SALT ATLÈTIC CLUB.
Pel que he anat comprovant, a través de la meva pròpia filla, de comentaris sobre els històrics resultats en general del club... no anaven errats.
Hi ha una altre factor que segur que té molt a veure amb els resultats, ÉS EL FACTOR HUMÀ. Sense aquest, segur que gran part del que s'ha aconseguit, no s'hauria aconseguit.
A dia d'avui, encara no conec a totes les persones que componen aquet equip humà, que tant professionalment, entrenen a les/els notres filles i fills, però aquest fet no fa que no els vulgui reconèixer la gran tasca que duen.
Es parla molt de l'educació en el lleure, als centres educatius, a l'entorn familiar... però poc en l'àmbit esportiu.
Cal dir, que també en Sergi, el fill gran, fa molt de temps que practica un esport "en serio", al qual li dediquem moltes hores, desplaçaments, entrenaments tècnics específics... per tant, em penso que tinc criteri com per a fer esment al respecte.
L'ESPORT EDUCA. Si, potenciant els valors com ara l'amistat, la cooperació, l'esforç, la disciplina, l'autodisciplina! ... No en parlem del que pot suposar a nivell de creixament personal vers l'infant, d'autoestima, tant donada de baixa en els darrers temps, coneixament de les capacitats del propi cos, d'acceptació d'un mateix amb totes les seves limitacions, amb l'administració i gestió del temps, prioritzant activitats... Agilitat mental...
Són moltes les facultats positives que veig en que les/els nostres infants i joves practiquin algun esport, en el context que sigui, és a dir, tant a nivell competitiu, com a nivell d'ampliar coneixaments, com el que s'anomena "jobbi".
Hem de procurar que la pràctica de l'esport, sigui un eix vertebrador de la nostra actual societat, on la tolerància i la manca de respecte són el nostre dia a dia, a on les frustracions personals son el plat de cada dia, a on els valors com l'esforç, l'amistat, la disciplina... minven...
Hi ha una gran tasca a fer, però la bàsica, la que ens pertoca fer ara, és RECONÈIXER A LES PERSONES QUE L'ESTAN REALITZANT, EL SEU GRAN ESFORÇ, I VALORAR-LO FENT-LOS COSTAT EN TOT EL QUE ENS SOL.LICITIN, I EL QUE ÉS MÉS IMPORTANT, FER-LOS ARRIBAR TOTES LES MOSTRES DE SUPORT I DE RECONEIXAMENT DIRECTAMENT!!!Ç
A TOTES I TOTS LES I ELS ENTRENADORES/RS, GRÀCIES PER SER-HI!!!!
Susana Pascual